Anàlisi arqueològica del canvi cap a l'explotació del litoral

El present treball de recerca desenvolupa una analisi en termes economics de les societats cacadores-recol.lectores i les situacions historiques en que aquestes emprenen lexplotacio dambients litorals i marins. El text sestructura en tres parts. A la primera sefectua una recopilacio i analisis de les diferents propostes existents per a la comprensio del problema. A tal fi sestableixen les potencialitats i les premisses basiques de les diferents linies explicatives aixi com daquells aspectes que queden al marge de llur abast, caracteristiques metodologiques, etc. Igualment, es duu a terme una revisio dels continguts implicits de les diferents propostes, especialment aquells presents en els processos inferencials que les guien. En la comprensio de les formes de vida cacadores-recol.lectores, i especialment en lexplotacio que aquestes efectuen de lentorn, es una practica habitual la utilitzacio darguments procedents de leconomia liberal del darrer terc del s. XIX i del s. XX. Aquests elements han esdevingut sovint components basics en les representacions de diferents situacions historiques de cacera i recol.leccio. Aquesta tendencia adquireix el seu maxim exponent en laplicacio de models de representacio microeconomica del consum i la despesa com a eina per predir i comprendre diferents situacions en aquesta classe de formacions socials. A la segona part es planteja una alternativa teorica per estructurar lanalisis daquestes situacions historiques. En ella es justifica la necessitat de comprendre la vida social, en les seves diferents fases historiques, com a resultat de lexistencia de subjectes i objectes socials relacionats entre si mitjancant el treball. La definicio de la funcio de la produccio social, incorporant dialecticament els processos de valoritzacio i desvaloritzacio dels productes, conforma el punt de partida de lanalisi concreta de les formacions cacadores-recol.lectores. En base als arguments economics derivats deductivament, es planteja lexistencia de multiples situacions productives en aquesta classe de societats i la necessitat de revisar la seva suposada uniformitat sota la no existencia de domesticacio danimals o plantes. Aquesta linia argumental permet formular una clara diferenciacio entre les formacions del Paleolitic superior/Paleoindi i les del Mesolitic/Arcaic. Ambdues classes divergeixen tant per la configuracio dels objectes i mitjans de treball com en la intensitat de les inversions laborals i presenten comportaments diacronics substancialment dissimils. A la tercera part es procedeix a revisar els plantejaments teorics formulats. Per aquesta revisio es prenen com a base els registres empirics disponibles a la costa pacifica dEstats Units i Canada i a la cornisa cantabrica de la Peninsula Iberica. S'emfasitzen, en ella, els periodes de poblament de les diferents zones per grups cacadors-recol.lectors i, especialment, els respectius moments dinici de lus productiu dels recursos litorals. A grans trets, a tots els casos les dades son coherents amb els enunciats realitzats previament. Igualment es plantegen en el text algunes deficiencies en lelaboracio dels registres que reverteix en serioses limitacions en el seu potencial com a fonts de les dades empiriques. En el volum annex es presenten les dades empiriques, especialment desenvolupades pels casos procedents de la Peninsula Iberica. ----------------------------- In this work we develope an analysis in economical terms of the hunter-gatherer societies and the historic moments they started to exploit marine littoral environments. The volume has been divided into three parts. The first one contains the compilation and the analysis of all the proposals that have tried to explain this problem. So we have established the potentialities and basic premises of the different explanations as well as the aspects that start aside, methodological limits, etc. Likewise a revision of implicit contents of every proposal is done, specially of the subjacent inferential process. In this topic is an habitual practice the use of elements coming from the liberal economy of the last third of the XIXth. century and the XXth. century to explain the historic situations of the hunter-gatherers. This tendency reaches its more pronounced dimensions in the application of models from the microeconomy to explain the consumption and the coast to predict and expound different hunter-gatherer situations. In the second part, a theoretical alternative to analyse these historical situations is stated. We justify the need of understanding social life in its different concrete historical phases as a result of both subjects and objects inter-relationed through labour. The definition of the function of the social production, dialectically incorporating the valuing and devaluing processes of the products, shapes the start-point of the concrete analysis of the hunter-gatherer societies. The last part contains a revision of the theoretical raisings formulated starting from the archaeological record of the Pacific coast of the United States and Canada as well as Cantabric coast one. We emphasise the periods of settlement by hunter gatherer bands in different regions analysed, specially the beginning of the productive use of the littoral littoral resources . In general, in all the studied regions data are coherent with the enunciates realised. Some deficiencies in the records formulations are expounded. In an annexed volume we present empirical data, specially with regard to the Iberian Peninsula (radiocarbon chronology per sites and occupation with a comment, tables of vertebrate and malacological fauna, etc.).

Récupéré en direct depuis OpenAlex et désinversé. Les résumés ne sont pas conservés dans cette base de données : les index inversés représentent 8,6 Go des 9,3 Go de texte de la base, et le serveur dispose de 13 Go libres.