Essays on health capital and the efficiency of health care

Els canvis tecnològics a la sanitat han transformat l'exercici de la medicina y han portat associades millores en l'esperança i la qualitat de vida relacionada amb la salut impensables fa cent anys. Ara be, l'augment de la despesa en serveis sanitaris ha sigut també molt important.<br/>Tot sembla indicar que el futur dels sistemes sanitaris estarà encara més caracteritzat per l'augment dels avenços mèdics i farmacèutics. Els processos de difusió i adopció de tecnologies fan que, per imperatiu tecnològic o per incentius professionals, les tecnologies s'utilitzin un cop estan disponibles. Les dades empíriques indiquen que les innovacions mèdiques comporten un augment de la prestació sanitària mitjana, reduccions heterogènies en la mortalitat i morbiditat i creixement de la despesa sanitària. La resposta política ha tractat de conciliar l'accés a les innovacions per part dels ciutadans amb la contenció de la despesa dels sistemes de salut. Però, donat que les innovacions poden ser valuoses, sembla més pertinent preguntar-se ¿quin és el valor econòmic i social de les millores addicionals en l'estat de salut conseqüència dels canvis tecnològics?<br/>L'avaluació econòmica és l'aproximació més directa per un economista de la salut a la mesura dels costos i de les conseqüències en salut dels serveis sanitaris. El Paper 3 [García-Altés A, Rota R, Barenys M, Abad A, Moreno V, Pons JMV, Piqué JM. Cost-effectiveness of a "score and scope" strategy for the management of dyspepsia. European Journal of Gastroenterology and Hepatology 2005;17(7):709-19] presenta una aplicació directa de l'anàlisi cost-efectivitat a la mesura de l'eficiència del tractament d'una condició clínica. L'Annex 3 [García-Altés A. Twenty years of health care economic analysis in Spain: are we doing well? Health Economics 2001;10(8):715-29] presenta una revisió d'estudis d'avaluació econòmica fets a l'Estat espanyol entre 1980 i 1999, enfocada cap els mètodes utilitzats, àrees de recerca futura i implicacions en política sanitària.<br/>Els estudis que han aplicat noves perspectives econòmiques a aquest problema, com l'anàlisi cost-benefici generalitzat, permeten avaluar en termes econòmics l'impacte global en condicions reals de les innovacions aplicades al tractament d'una determinada malaltia al llarg del temps. L'article de l'Annex 1 [García-Altés A, Puig Junoy J. [Una reconsideración del valor del gasto sanitario agregado. Nuevos enfoques económicos e implicaciones para la adopción de políticas públicas en España. A: Puig Junoy J, López-Casasnovas G, Ortún V, eds. ¿Más recursos para la salud?. Madrid: Masson, 2004] fa una revisió exhaustiva d'aquests conceptes, i descriu algunes metodologies i resultats obtinguts en algunes recerques aplicades recents.<br/>La revisió del valor econòmic de la despesa en serveis sanitaris ha comportat la descripció i anàlisi d'indicadors nous del nivell de benestar atribuïble als serveis sanitaris, utilitzant mesures poc comunes en la comptabilitat nacional tradicional. Aquestes mesures noves, com el capital salut, són una referència per avaluar l'increment en la despesa en serveis sanitaris. El Paper 1 [García-Altés A, Pinilla J, Peiró S. Aproximación a los pesos de calidad de vida de los "Años de Vida Ajustados por Calidad" mediante el estado de salud autopercibido. Gac Sanit 2006;20(6):457-64] aplica una metodologia recentment desenvolupada per construir pesos de qualitat de vida per l'Estat espanyol utilitzant la Encuesta Nacional de Salud. L'Annex 2 [García-Altés A, Pinilla J, Ortún V. The evolution of health capital in Barcelona, 1994-2006: the paradox of health revisited] va una mica més lluny en aquesta metodologia, i mesura l'evolució del capital salut a Barcelona de 1994 a 2006, tenint en compte els canvis en l'estat de salut percebut, la prevalença de malalties, i les limitacions en les activitats habituals degudes a condicions cròniques.<br/>Finalment, l'increment d'un coneixement més aprofundit de la productivitat i el valor dels sistemes sanitaris ha estat un estímul per iniciatives diverses. El Paper 2 [García-Altés A, Borrell C, Coté L, Plaza A, Benet J, Guarga A. Measuring the performance of urban healthcare services: results of an international experience. J Epidemiol Community Health 2007;61(9):791-6] presenta els resultats d'una d'aquestes experiències, comparant l'acompliment dels serveis sanitaris de Barcelona i Montreal.<br/>La principal recomanació de política sanitària és la necessitat de comparar la despesa en serveis sanitaris amb els beneficis obtinguts. Ara bé, i donat el coneixement de variacions en la pràctica mèdica i de diferències entre eficàcia i efectivitat, el benefici net positiu de la despesa sanitària no implica necessàriament que s'hagin d'invertir més recursos en sanitat. En els processos de presa de decisions, cal tenir en compte els resultats de l'avaluació econòmica de cada innovació particular, fent les comparacions rellevants en cada cas amb les tecnologies prèviament existents o intervencions alternatives. En qualsevol cas, és necessari un procés de presa de decisions més transparent pel que fa a la distribució dels recursos sanitaris.

Récupéré en direct depuis OpenAlex et désinversé. Les résumés ne sont pas conservés dans cette base de données : les index inversés représentent 8,6 Go des 9,3 Go de texte de la base, et le serveur dispose de 13 Go libres.