Consideracions fisiopatològiques i metabòliques de la gastrectomia vertical amb gastroplàstia tubular laparoscòpica amb o sense preservació antral

ANTECEDENTS I JUSTIFICACIO L’obesitat es una de les malalties metaboliques croniques mes prevalent en els paisos industrialitzat, es considerada per la Organitzacio Mundial de la Salut (OMS) com una epidemia del segle XXI i un veritable problema de salut publica. Espanya es un dels paisos amb major prevalenca dins de la Unio Europea . Centrant-nos en l’obesitat morbida (IMC > 40Kg/m2 ), l’exces de pes s’acompanya de multiples alteracions metaboliques, hormonals i inflamatories que es tradueixen en multiples comorbiditats mediques, socials i psicologiques que comporten un elevat cost sanitari dels pacients afectes d’aquesta patologia . La Cirurgia Bariatrica s’ha erigit com l’unic tractament eficac per mantenir una perdua ponderal adequada a mig i llarg termini i millorar les comorbiditats associades a l’obesitat morbida . La Gastrectomia Vertical Laparoscopica (GVL) fou dissenyada en el seu inici com un primer temps quirurgic del Creuament duodenal amb DBP. No obstant aixo, els bons resultats obtinguts en quan a perdua ponderal i milloria de les comorbiditats l’han convertit en una eina ampliament utilitzada com a tecnica quirurgica unica en el tractament de l’obesitat morbida. L’increment de l’us de la GVL ha posat en debat l’heterogeneitat existent en multiples aspectes tecnics. Un dels aspectes que ha pres rellevancia en els ultims anys es la distancia entre el pilor i l’inici de la seccio, es a dir, la necessitat de preservar o ressecar l’antre gastric. En la 5th International Consensus Conference realitzada a Montreal (Canada) s’apuntava que tot i que la tendencia dels ultims anys va a favor de realitzar gastrectomies mes restrictives, cal tenir present la seva relacio amb l’aparicio d’estenosis i fuites en el postoperatori tan immediat com a llarg termini. La gran majoria dels experts que hi van participar desaconsellaven un inici de la seccio a menys de 3 cm del pilor. Els autors que defensen la preservacio antral, es a dir, una seccio mes enlla dels 6 cm, es basen en que aquest fet preserva la motilitat gastrica i la seva funcio contractil i per tant, afavoreix el buidament gastric, la disminucio de la pressio intraluminal i la consequent aparicio de fuites. No obstant, els treballs publicats fins a la data aporten resultats contradictoris. La idea d’aquest estudi neix amb les publicacions de Braghetto et al, sobre l’estudi de la capacitat gastrica residual i el buidament gastric despres d’una GVL. El fet que la tecnica quirurgica preservi o no l’antre pot influir en aquests i altres aspectes i per tant modificar els resultats de la cirurgia. Les distancies utilitzades es van definir en 3 cm-Resseccio antral i 8 cm-Preservacio antral. La distancia 8 cm va ser escollida donat que els estudis publicats al respecte definien com a preservacio antral una distancia des del pilor de com a minim 6 cm. La distancia de 3 cm definida com a Resseccio antral es va escollir ja que distancies mes properes al pilor podien donar lloc a un fenomen de semioclusio tal i com descriu Gagner. En els estudis publicats es definia la necessitat d’una diferencia de com a minim 4 cm entre l’inici de les seccions per tal de poder establir diferencies. Es per aquest motiu que es va dissenyar aquest estudi, amb el proposit de determinar la distancia ideal entre el pilor i l’inici de la seccio gastrica en base als seus aspectes fisiopatologics, metabolics i ponderals. OBJECTIU: Determinar la influencia de la preservacio versus reseccio antral en pacients obesos morbids intervinguts de GVL en base als seus efectes sobre la perdua ponderal, els canvis de volum gastric, la velocitat de buidament gastric i la resposta metabolica. MATERIAL I METODES: Estudi clinic prospectiu i aleatoritzat amb dos grups d’intervencio quirurgica sobre 60 pacients obesos morbids. En el grup 1, compost per 30 pacients, es va realitzar una gastrectomia vertical laparoscopica electiva amb preservacio antral (inici de la seccio a 8 cm del pilor) i en el grup 2, compost per 30 pacients, una gastrectomia vertical laparoscopica electiva sense preservacio antral (inici de la seccio a 3 cm del pilor). Es va calcular de forma preoperatoria, als 6 i 12 mesos de la cirurgia l’evolucio ponderal, el volum gastric mitjancant tomografia computeritzada, el buidament gastric mitjancant gammagrafia i la resposta metabolica mitjancant analitiques sanguinies determinant la concentracio de glucosa, hemoglobina glucosilada, insulina, incretines (GLP-1 i GIP) i peptid C. RESULTATS: Als 12 mesos de la cirurgia, el volum s’incrementa de forma significativa en ambdos grups igualant-se i desapareixent les diferencies entre ells. El grup sense preservacio antral, grup 3 cm, obte un menor percentatge de resultats suboptims respecte el grup amb preservacio antral, grup 8 cm, utilitzant els indicadors classics. La velocitat de buidament gastric augmenta de forma significativa en ambdos grups, als 6 mesos i a l’any de la cirurgia. Quan separem els pacients segons la seva situacio metabolica observem que en els pacients no diabetics la velocitat de buidament gastric es significativament major en el grup 3 cm. Preoperatoriament tots els grups presenten una elevada concentracio en sang d’insulina. Observem que una distancia de 3 cm millora la hiperinsulinemia i l’index HOMA-IR de forma significativa respecte a la distancia de 8 cm unicament en els pacients dietetics i aquest fet es mante a l’any de la cirurgia. CONCLUSIONS: S’han obtingut dades que donen suport a la realitzacio de gastrectomies mes restrictives sense repercussio negativa sobre la fisiologia del buidament gastric. La situacio metabolica previa del pacient bariatric es un factor predictor de la resposta a la cirurgia.

Récupéré en direct depuis OpenAlex et désinversé. Les résumés ne sont pas conservés dans cette base de données : les index inversés représentent 8,6 Go des 9,3 Go de texte de la base, et le serveur dispose de 13 Go libres.