Barreres i facilitadors de la comunicació i la col·laboració entre el metge d'atenció primària i el farmacèutic comunitari
Notice bibliographique
Résumé
Introducció: La coordinació entre els professionals de l'àmbit de l'atenció primària de salut és clau per a l'atenció de qualitat i eficient. Segons l'OMS, en aquest nivell els farmacèutics han de col·laborar amb els metges. Els metges d'atenció primària i els farmacèutics de la comunitat són professionals que sovint comparteixen els mateixos pacients amb els mateixos objectius. Múltiples estudis demostren una millora en els resultats de salut quan col·laboren. I també revelen que la manca de comunicació afecta la seguretat del pacient, i causa problemes evitables de salut. Tanmateix encara no és una pràctica habitual en el nostre entorn. Alguns estudis qualitatius previs assenyalen diversos factors que l'afavoreixen o la dificulten, però no són extrapolables al nostre context per les diferències existents. Objectius: L'objectiu principal és identificar i analitzar, des de la perspectiva dels mateixos professionals, els factors que afecten la comunicació i la col·laboració entre els metges d'atenció primària i els farmacèutics comunitaris al territori de l'Estat espanyol. Els objectius secundaris són explorar les diferències entre els col·lectius de professionals, entre Comunitats Autònomes i entre els professionals amb i sense experiència en col·laboració, així com avaluar la percepció d'utilitat de la col·laboració. Metodologia. S'ha dut a terme un estudi qualitatiu multicèntric exploratori-descriptiu amb entrevistes semiestructurades individuals a una mostra de metges d'atenció primària i farmacèutics comunitaris amb i sense experiència de col·laboració entre ells de dues Comunitats Autònomes: Catalunya i les Illes Balears. Resultats: Es van fer un total de 37 entrevistes a 19 farmacèutics i 18 metges. Els factors que afecten la col·laboració depenen del moment en que aquesta es trobi. Els factors que afecten l'inici de la col·laboració quan encara no n'hi ha s'han agrupat en quatre factors clau: la percepció d'utilitat, l'interès del director de l'equip d'atenció primària, l'actitud dels professionals així com les condicions geogràfiques i legislatives. Quan la col·laboració ja s'ha establert amb èxit, s'han agrupat en dos factors clau que n'afecten la continuïtat: l'assoliment dels objectius i els canvis en la direcció del centre d'atenció primària. Els factors relacionats amb les actituds han estat els més rellevants per tots els professionals. Els que han experimentat la col·laboració aporten més riquesa de dades sobre facilitadors. En canvi, els que no l'han experimentada o els que han intentat establir-la sense èxit, proporcionen més informació sobre les barreres que la dificulten. No s'han observat diferències destacables entre els diferents segments estratificats. La diferència observada entre Comunitats Autònomes és deguda als diferents tipus de gestió dels equips d'atenció primària. Els metges d'atenció primària i els farmacèutics de la comunitat expressen opinions similars respecte la majoria dels components dels factors clau amb algunes diferències en cada col·lectiu, com en el conflicte d'interessos, que és específic per a cadascun. Tots els participants han opinat que col·laborar produeix efectes positius: per al Sistema Sanitari, els professionals i els pacients. D'opinions negatives respecte la utilitat de col·laborar, només se n'ha detectat en professionals sense experiència en col·laboració. Conclusions: Aquest estudi contribueix a conèixer i comprendre per què no hi ha col·laboració entre metges d'atenció primària i farmacèutics comunitaris en cas que sigui així. Quan col·laboren, permet identificar les àrees de millora i els factors que influeixen en que es perpetuï. També permet desenvolupar diverses estratègies i intervencions per promoure-la. En estudis futurs seria interessant avaluar les estratègies i intervencions proposades perquè la col·laboració es dugui a terme amb èxit, així com l'impacte de la col·laboració en relació amb la intensitat en què aquesta es produeix.
Récupéré en direct depuis OpenAlex et désinversé. Les résumés ne sont pas conservés dans cette base de données : les index inversés représentent 8,6 Go des 9,3 Go de texte de la base, et le serveur dispose de 13 Go libres.
Comment cette classification a été obtenuedéplier
Prédiction machine sur la base complète
Imitation des enseignantsNi prévalence calibrée, ni vérité terrain. Validation humaine à venir. Le volet Gemma est une étiquette directe du modèle pour chaque travail de la base, lue sur la notice réduite au titre. Le volet Codex est un classifieur appris des 10 348 étiquettes directes de Codex et calibré sur les taux pondérés de l'échantillon; les champs sans appui suffisant ne portent aucun appel Codex. Le mode candidate est l'union des deux volets; le consensus est leur intersection. Ces sorties portent le statut machine_predicted_unvalidated et ne sont pas des étiquettes humaines.
Scores du classifieur distillé par catégorie (deux têtes)
| Catégorie | Codex | Gemma |
|---|---|---|
| Métarecherche | 0,009 | 0,014 |
| Méta-épidémiologie (sens strict) | 0,001 | 0,001 |
| Méta-épidémiologie (sens large) | 0,000 | 0,001 |
| Bibliométrie | 0,002 | 0,002 |
| Études des sciences et des technologies | 0,006 | 0,004 |
| Communication savante | 0,008 | 0,005 |
| Science ouverte | 0,002 | 0,008 |
| Intégrité de la recherche | 0,002 | 0,003 |
| Charge utile insuffisante (le modèle a refusé de juger) | 0,051 | 0,007 |
Scores machine (provisoires)
Les deux têtes enseignantes du modèle étudiant, lues sur ce travail. Un score ordonne la base pour la relecture; il n'affirme jamais une catégorie, et le statut de validation accompagne chaque rangée tel quel.
Scores de référence d'un modèle non mature (critères de maturité non atteints, 7 itérations). Un score ordonne; il n'affirme jamais une catégorie.
score_only:v0-immature-baseline · tel quel depuis la passe de notation : score_only signifie que le nombre peut ordonner les travaux, et qu'aucune étiquette de catégorie n'en découleClassification
machine, non validéePrédiction automatique; un appel candidat d’une seule source (Gemma direct ou Codex distillé), pas un consensus.
Le détail, modèle par modèle et score par score, se trouve en fin de page sous « Comment cette classification a été obtenue ».