Efectos climáticos en la Península Ibérica del cambio de fase del índice SNAO en 1967
Notice bibliographique
Résumé
El principal objectiu d'aquesta tesi és estudiar els canvis que es van produir en la temperatura, precipitació i vent a la Península Ibèrica (PI) i que es van derivar de la brusca transició que va experimentar l'índex SNAO (Oscil·lació de l'Atlàntic Nord a l'estiu) cap a una fase positiva persistent a la fi dels anys 60 del segle XX, com a conseqüència del Rapid Global Climate Shift. Per això han estat utilitzades dades de reanàlisi de NCEP / NCAR (National Centers for Environmental Prediction / Nacional Center for Atmospheric Research) juntament amb diverses bases de dades procedents de l'observació, principalment Spain02 (temperatures a l'Espanya peninsular) i E-OBS ( temperatures i precipitació a nivell del continent europeu). S'ha implementat el mètode d'anàlisi de components principals (PCA) per al càlcul de diversos índexs atmosfèrics, i s'han aplicat diversos mètodes no paramètrics per a l'estimació de la significació estadística de tendències i correlacions (Mann-Kendall i Block Bootstrap). En síntesi aquest estudi ha contemplat diverses anàlisis regionals (influència sobre les temperatures màximes a l'Espanya Peninsular i sobre les precipitacions al NE) i diverses anàlisis a escala local (canvis en la direcció del vent en els observatoris de l'Ebre, Ourense i València i el seu impacte en les temperatures màximes)\n\n\t\t\t\t Els resultats més rellevants han estat trobats en comparar les condicions climàtiques del període 1950-1966 respecte a les dels anys 70 i principis dels 80. S'ha trobat que els valors negatius de SNAO del període 1950-1966 es van caracteritzar no només per una elevada freqüència de sistemes de baixes pressions al nord d'Europa, sinó que, per la seva disposició espacial, aquestes van influir més del que és habitual en les condicions del nord de la PI. S'han trobat quatre patrons sinòptics en què la forma en què es distribueixen al nord d'Europa les zones d'altes pressions (SNAO positiu) o les baixes pressions (SNAO negatiu), influeix directament en la classe de temps que cal esperar en al nord de la PI. A escala regional s'ha trobat que els valors negatius de SNAO dels anys 50 i 60 van estar associats en general a una disminució de la vorticitat al SW i a un augment en el NE, factors que van contribuir a fer pujar les temperatures màximes a la zona del litoral de València i del SE de la PI. Quan SNAO va canviar a valors fortament positius a partir de finals dels 60, aquest patró de vorticitats es va revertir, fent que el flux en superfície tendís a ser més marítim, el que va contribuir a la baixada de la temperatura màxima i de l'oscil·lació tèrmica diària observades a València i al litoral SE de la PI entre finals dels anys 60 i principis dels 80. Els valors negatius de SNAO dels anys 50 i 60 van estar associats, a més, a la formació d'un nucli anticiclònic sobre la Mediterrània Occidental , aïllat de la Anticicló de les Açores. Entre tots dos sistemes d'altes pressions, la PI quedava en un pantà baromètric que afavoria d'una banda la formació de baixes tèrmiques sobre el centre-est de la PI i de l'altra, l'arribada d'aire càlid i humit al NE de la PI, factor que probablement va contribuir a la formació de tempestes.\n\n\t\t\t\t En el període 1950-1966, les precipitacions al NE de la PI van mostrar correlacions significatives de signe negatiu amb SNAO, de signe contrari a l'obtingut amb les precipitacions del centre de la PI en el període 1950-2010. S'ha trobat també que en el període 1950-1966, les transicions de flux de component sud a component nord al NE de la PI van contribuir més que en qualsevol altre període a la precipitació, el que és coherent amb una major precipitació d'origen frontal en aquest període.
Récupéré en direct depuis OpenAlex et désinversé. Les résumés ne sont pas conservés dans cette base de données : les index inversés représentent 8,6 Go des 9,3 Go de texte de la base, et le serveur dispose de 13 Go libres.
Comment cette classification a été obtenuedéplier
Prédiction machine sur la base complète
Imitation des enseignantsNi prévalence calibrée, ni vérité terrain. Validation humaine à venir. Le volet Gemma est une étiquette directe du modèle pour chaque travail de la base, lue sur la notice réduite au titre. Le volet Codex est un classifieur appris des 10 348 étiquettes directes de Codex et calibré sur les taux pondérés de l'échantillon; les champs sans appui suffisant ne portent aucun appel Codex. Le mode candidate est l'union des deux volets; le consensus est leur intersection. Ces sorties portent le statut machine_predicted_unvalidated et ne sont pas des étiquettes humaines.
Scores du classifieur distillé par catégorie (deux têtes)
| Catégorie | Codex | Gemma |
|---|---|---|
| Métarecherche | 0,000 | 0,000 |
| Méta-épidémiologie (sens strict) | 0,000 | 0,000 |
| Méta-épidémiologie (sens large) | 0,000 | 0,000 |
| Bibliométrie | 0,001 | 0,001 |
| Études des sciences et des technologies | 0,000 | 0,000 |
| Communication savante | 0,000 | 0,000 |
| Science ouverte | 0,000 | 0,000 |
| Intégrité de la recherche | 0,000 | 0,000 |
| Charge utile insuffisante (le modèle a refusé de juger) | 0,002 | 0,000 |
Scores machine (provisoires)
Les deux têtes enseignantes du modèle étudiant, lues sur ce travail. Un score ordonne la base pour la relecture; il n'affirme jamais une catégorie, et le statut de validation accompagne chaque rangée tel quel.
Scores de référence d'un modèle non mature (critères de maturité non atteints, 7 itérations). Un score ordonne; il n'affirme jamais une catégorie.
score_only:v0-immature-baseline · tel quel depuis la passe de notation : score_only signifie que le nombre peut ordonner les travaux, et qu'aucune étiquette de catégorie n'en découleClassification
machine, non validéePrédiction automatique; un appel candidat d’une seule source (Gemma direct ou Codex distillé), pas un consensus.
Le détail, modèle par modèle et score par score, se trouve en fin de page sous « Comment cette classification a été obtenue ».