Jornada d'homenatge a Tomás Navarro Tomás en el CEU de València (octubre de 2009)
Notice bibliographique
Résumé
ALPI), l'obra mestra dirigida per Navarro Toms abans del seu exili als EUA.L'acte es va celebrar la vesprada del 29 d'octubre de 2009 a la Facultat de Cincies de la Comunicaci del CEU de Valncia.L'homenatge va consistir en una taula redona moderada per Garca Perales amb la presncia de dos especialistes relacionats amb la temtica de l'homenatjat (Antonio Hidalgo i Marina Zaragoz), un professor del Canad, que hi va intervenir per videoconferncia (David Heap), a ms d'una de les becries de l'ALPI (ngeles Sarrin).Aix mateix s'hi van exposar panells de la vida i l'obra del filleg espanyol.A l'acte van assistir els representants de l'Ajuntament de La Roda, Sonia de la Banda (regidora de cultura), Toi Escobar (responsable de biblioteca), que van ser rebudes per Elas Durn, deg de la Facultat de Cincies de la Comunicaci de la Universitat CEU Cardenal Herrera.Antonio Hidalgo (Dept.de Filologia Espanyola de la Universitat de Valncia) va fer un reps per la trajectria del filleg de La Roda, tot destacant que Navarro Toms es va avanar als estudis del que seria en un futur la Fontica.Hidalgo va ressaltar tamb la talla personal de l'investigador i el prestigi de la seua obra per l'impressionant desplegament de coneixements i saber que cap en tan poques pgines.Aix mateix, va indicar que tots els manuals que han sorgit desprs dels de TNT sn un resum o una prolongaci de les directrius iniciades per ell.De tota l'obra del filleg, l'especialista en Fontica de la Universitat de Valncia va qualificar d'actuals els dos treballs fonamentals de Navarro Toms: Manual de pronunciacin espanyola (1918) i Manual de entonacin espaola (1944), escrit des de l'exili.L'acte de commemoraci va seguir amb el parlament ser de Marina Zaragoz, professora del departament de Filologia Catalana de la Universitat de Valncia i deixebla de Manuel Sanchis Guarner (l'editor del primer i nic volum publicat de l'ALPI en 1962).Per a Zaragoz, el treball de TNT s tan important que no es pot circumscriure noms el castell, i va ressaltar que a part de fer els qestionaris de l'ALPI, el seu equip va arreplegar la llengua viva del poble.La professora va aconsellar al pblic, majoritriament estudiants de Cincies de la Comunicaci: No vos deixeu portar per la moda, tota llengua ha de dur la dialectologia a la norma perqu pervisca.La sessi va comptar amb la presncia a travs de videoconferncia de David Heap, professor de la University of Western Ontario de Canad, recuperador de l'ALPI i director de www.alpi.ca.Heap va assenyalar que l'ALPI es va realitzar per mitj de enquestes de les tres llenges romniques de la Pennsula Ibrica a travs de dos qestionaris, un de pronunciaci i un altre de paraules.El projecte va comenar el 1931 i quan ja tenien el 90 % de les enquestes realitzades, es va interrompre per l'esclat de la Guerra Civil el 1936.En els anys 50 el CSIC va acabar les enquestes i el 1962 es va publicar l'nic dels deu volums que s'havien projectat, dirigit per Manuel Sanchis Guarner des de Palma i Valncia.Per a finalitzar, Heap va anunciar una primcia: En els prxims quatre anys el CSIC dur a terme la publicaci en Internet de l'ALPI indit, tant dels quaderns com dels mapes.L'ltima intervenci va ser a travs del telfon amb ngeles Sarrin, catedrtica de Llengua i Literatura Espanyola i becria del CSIC en aquella poca per a l'ALPI.Sarrin va reportar les seues experincies per a transcriure els materials de l'ALPI que dirigia Sanchis Guarner des de Valncia.La catedrtica va explicar a l'audincia que l'equip de l'ALPI estava format per tres equips de dos lingistes cada un que treballaven des de Galcia, Astries i Valncia respectiva-
Récupéré en direct depuis OpenAlex et désinversé. Les résumés ne sont pas conservés dans cette base de données : les index inversés représentent 8,6 Go des 9,3 Go de texte de la base, et le serveur dispose de 13 Go libres.
Comment cette classification a été obtenuedéplier
Prédiction distillée sur la base complète
Imitation des enseignantsNi prévalence calibrée, ni vérité terrain. Validation humaine à venir. Apprise à partir de 10 348 étiquettes directes de Codex et de 10 348 étiquettes directes de Gemma. Le mode candidate est l'union des têtes enseignantes seuillées; le consensus est leur intersection. Ces sorties portent le statut machine_predicted_unvalidated et ne sont ni des étiquettes humaines ni des étiquettes directes de modèles de pointe.
Scores Codex et Gemma par catégorie
| Catégorie | Codex | Gemma |
|---|---|---|
| Métarecherche | 0,004 | 0,001 |
| Méta-épidémiologie (sens strict) | 0,001 | 0,001 |
| Méta-épidémiologie (sens large) | 0,001 | 0,001 |
| Bibliométrie | 0,001 | 0,002 |
| Études des sciences et des technologies | 0,003 | 0,001 |
| Communication savante | 0,001 | 0,003 |
| Science ouverte | 0,003 | 0,001 |
| Intégrité de la recherche | 0,002 | 0,002 |
| Charge utile insuffisante (le modèle a refusé de juger) | 0,004 | 0,001 |
Scores machine (provisoires)
Les deux têtes enseignantes du modèle étudiant, lues sur ce travail. Un score ordonne la base pour la relecture; il n'affirme jamais une catégorie, et le statut de validation accompagne chaque rangée tel quel.
Scores de référence d'un modèle non mature (critères de maturité non atteints, 7 itérations). Un score ordonne; il n'affirme jamais une catégorie.
score_only:v0-immature-baseline · tel quel depuis la passe de notation : score_only signifie que le nombre peut ordonner les travaux, et qu'aucune étiquette de catégorie n'en découleClassification
machine, non validéePrédiction automatique; les deux têtes enseignantes s’accordent sur ce qui est montré ici.
Le détail, modèle par modèle et score par score, se trouve en fin de page sous « Comment cette classification a été obtenue ».