"Quebec: Un model de dret comparat per a Catalunya", d`Esther Arroyo i Amayuelas

PÀGINES «Es troba a faltar, doncs, que a Catalunya mai no s'hagi plantejat un debat sobre la necessitat de la codificació i, sobretot, en quines condicions s'hauria de dur a terme i quins temes haurien d'ésser inclosos en el codi.»Aquesta afirmació de la doctora i professora de dret civil de la Universitat de Barcelona Es-195 ther Arroyo i Amayuelas, editora del llibre que em plau comentar, referida al procés de codificació del dret civil que es desenvolupa a Catalunya des dels proppassats anys noranta, es troba en la pàgina 43.No obstant això, podria figurar perfectament al començament del llibre, en la mesura que aquest és el propòsit que persegueix i que en el seu dia va perseguir el seminari que, amb participació de juristes catalans i quebequesos, es va fer a Barcelona l'any 2000.I és que, certament, un investigador estranger que consultés les monografies i els articles de revista publicats els darrers dos o tres anys a Catalunya difícilment arribaria a la conclusió que a Catalunya s'està fent la codificació del dret civil.En realitat, a un investigador estranger li costaria saber que a Catalunya hi ha un dret civil propi diferent de l'«espanyol», que, al seu torn, sovint no és considerat més que una extensió del dret francès.Però, suposant que conegués l'existència del dret civil català, tindria molt difícil esbrinar que hi ha la voluntat de codificar-lo, atesa la manca d'interès que, si més no, reflecteix la literatura jurídica més recent.Cal, per consegüent, agrair l'aparició d'una publicació on es debat seriosament la codificació del dret civil a Catalunya.El debat gira a l'entorn d'un model de dret comparat, una altra pràctica poc freqüent a casa nostra.I el model triat, amb gran encert, és el del Quebec.És un model encertat per diversos motius.En primer lloc, perquè, políticament, el fenomen quebequès ha estat invocat com a referent pels nostres governants.En segon lloc, perquè, com en el cas català, la codificació del Quebec respon a una finalitat de consolidació d'un fet cultural distint: el Quebec no sols parla una llengua diferent de l'anglès, malgrat estar envoltat per dos colossos com el Canadà anglòfon i els Estats Units, sinó que també té un dret distint, d'arrel igualment europea, fruit de la seva dominació francesa.Com diu la professora Arroyo (p.51), recollint la cita d'autors canadencs, «la codificació provoca un efecte d'afirmació nacional».Però, en tercer lloc -i last but not least-, perquè el Codi civil del Quebec, per les seves qualitats tècniques, ha esdevingut un referent en l'àmbit mundial i és, sens dubte i juntament amb l'holandès, el codi civil més prestigiós internacionalment d'entre els de l'anomenada segona codificació.El llibre s'estructura en tres parts.En la primera s'aborda la qüestió de la tècnica i la ideologia codificadores, amb una primera aportació de la professora Arroyo mateixa: «Els codis en el procés de modernització del dret: el Quebec com a reflexió per a Catalunya», en la qual presenta de manera succinta com s'ha realitzat la codificació al Quebec, la funció que hi acompleix el codi civil i les reflexions que se'n poden desprendre per a Catalunya.A continuació, el professor Claude Masse, de la Universitat del Quebec a Mont-real, tracta el tema espinós de la relació entre el codi civil i l'anomenat dret del consum, atès que en

Récupéré en direct depuis OpenAlex et désinversé. Les résumés ne sont pas conservés dans cette base de données : les index inversés représentent 8,6 Go des 9,3 Go de texte de la base, et le serveur dispose de 13 Go libres.