Sismograma lingüÃstic atÃpic

SISMOGRAMA LINGSTIC A TPIC 4 (468/ a,gml 1<)81 cinci, ll)Ara far vuit anys que a Prada de Conflent, en el marc de la Universitat Catalana d'Estiu, se celebr un colloqui sobre el catal com a llengua d'expressi cientfica que en les seves conclusions recordava, per si calgus, que la nostra llengua ha demostrat suficientment la seva capacitat d'expressar qualsevol concepte cientfic i que, els problemes estrictament lingstics als quals s'ha hagut d'enfrontar, o que encara esperen soluci, sn nicament els mateixo problemes amb els quals es troba qualsevol llengua moderna de cultura.El "Manifest de Prada" afegia que aquesta inqestionable viabilitat lingstica del catal com a llengua d'expressi cientfica podia veure's coartada, directament o indirectament, per imposicions o pressions d'ndole diversa.Davant aix -remarcaven els cientfics catalans signants del manifest-calia tenir present que l's del catal en el treball cientfic s quelcom irrenunciable per als investigadors de la nostra comunitat cultural, tant en les tasques de recerca com en les de docncia, tant en les petites reunions de treball com en les conferncies d'ampli auditori.La utilitzaci de l'angls era aix mateix recomanada com a vehicle d'intercomunicaci dins la comunitat cientfica internacional, sense deixar per aix d'intentar publicar en catal extractes, resums o el mateix treball cientfic sencer.Tot i que ha plogut molt des del 1973, aquesta qe-sti continua essent malauradament de tpica actualitat de pas atpic.De fe t, des d'aquelles dates el sismograma lingstic de la nostra comunitat nacional ha enregistrat diversos moviments subterranis amb epicentre clarament definit.Qui no recorda, per posar un exemple, aquelles fa moses declaracions a la revista "Paris-Match" fe tes per l'ex-president Adolfo Suarez en les quals expressava el seu dubte que el catal fos viable com a llengua d'expressi en la fsica moderna?Poc temps desprs d'aquesta f tua relliscada institucional, el fsic catal Antoni Lloret publicava a Edicions 62 un complet diccionari de fsica nuclear en llengua catalana ... que no dubtem que deu figurar actualment a la biblioteca del duc de Suarez.El fet s que en alguns indrets de fora de les nostres fronteres lingstico-culturals sembla que se'ns coneix fora malament.En uns indrets menys que en altres.Aix, per exemple, el VIII Congrs Mundial de Sociologia, reunit a Toronto (Canad) l'any 1977, va prendre nota de la ponncia del professor de la Universitat de Perpiny Gerard Vasalls titulada "L's del catal dins la literatura cientfica", en la qual deia: "El catal fou ... la primera llen g; ua vulgar europea, i amb un avan considerable -de 350 anys respecte al fra ncs-, emprada en les dites cincies (exactes i naturals) i la filosofia, aix com en medicina.El nostre idioma es manifesta, en aquests camps, com un llenguatge adult, comparable al francs o l'itali, per exemple.Si aquest fet resta lluny d'sser generalment reconegut, la causa n's l'opressi cultural, d'origen poltic, que han sofert i sofreixen encara les comunitats catalanoparlants".D'un temps en sembla que se'ns discuteix menys que abans el fet de la realitat -histrica i de futur-del catal com a llengua d'expressi cientfica.Se'ns comena a reconixer que el catal s un idioma que, histricament, no ha tingut el ms petit problema intern per a expressar-se sobre temes cientfics.Ara, el que s mirat de travs, s el dret a l's del catal com a llengua d'expressi cientfica.A mesura que, lentssimament, es va normalitzant l's dd catal dins l'mbit universitari i escolar, han sortit veus que han parlat de genocidi cultural de chicanos i necessaris exilis californians perqu un distingit socileg d'expressi castellana, professor a Bellaterra, veia perillar la seva ra crtica davant la imponent allau catalanitzadora que viu en aquests moments el pas.Hi ha hagut tamb el cas d'una revista que, sibillinament, es mostrava preocupada per l'increment de l'edici cientfica en llengua catalana perqu deia que aquest fe nomen ens podia dur al "localisme", cosa que, com tothom sap, s oposada a la universalitat de la cincia.La revista en qesti, que publica articles cientfics en llengua castellana, propugnava l's generalitzat de l'angls com a "lingua fra nca" de l'edici cientfica.Hem passat una nota als nostres collegues holandesos, editors d'una revista de divulgaci cientfica en llengua holandesa, que t un tiratge de seixanta mil exemplars, perqu inicin rpidament intercanvi amb la revista espanyola.El nostre sismograma lingstic ha enregistrat recentment moltes altres ancdotes semblants, com la del Simposi Internacional sobre Conceptes i Mtodes en Paleontologia, celebrat a Barcelona a primers de maig d'enguany, en qu alguns participants posaren en qesti el dret que el catal fos l'idioma oficial de la reuni cientfica juntament amb l'angls i el castell.A vuit anys del "Manifest de Prada" la situaci s, com veiem, totalment "atpica".Per a quant de temps encara?

Récupéré en direct depuis OpenAlex et désinversé. Les résumés ne sont pas conservés dans cette base de données : les index inversés représentent 8,6 Go des 9,3 Go de texte de la base, et le serveur dispose de 13 Go libres.