La polÃtica lingüÃstica al Quebec (I)

I)Plcu ¡\ i Dinu III it ru cio Els antecedents històricsLa colonització francesa del Canadà i, en conseqüèn cia, la im plantació de la llen gua francesa, va començar a principi s del segle XVII.Les lluites amb Anglaterra es van saldar, però, amb la pèrd ua de l'imperi colonial francès a favor dels anglesos l'any 1759, cosa que va representar la marxa de les elits franceses i la instauració d'una admin istració anglesa que deixava tot el poder econòmic en man s angleses.L'any 1867 s'adopta la Llei constitucional del Can adà, que procla ma qu e el francès i l'an glès són les llengües del parlame n t i dels tribunals federa ls i de la legislació i de la jud icatura del Quebec.A l'inici del segle xx el Canadà experimenta un gran desenvolu pament.La im migració creix considerablemen t, sobretot després de la 11 Guerra Mundial.Aquestes arribades massives ten en un gran impacte en la composició del Quebec ja que per als nouvinguts l'op ció millor és l'acostament a la comunit at ang lòfona, sobretot perq uè en aquell mom ent l'anglès és la llengua de promoció social i econòmica.A principis dels anys seixanta es produeixen al Quebec una sèrie de transformacions en els àmbits polític i social.Els anys seixanta marqu en l'entrada en escena d'u na elit francòfona que , a gran velocita t, es dedica a construir un apa rell estatal mod ern amb l'objectiu d'assegurar un repartiment més equitatiu dels béns i dels serveis.Aquest nou exercici de poder polític modifica sign ificativament la percepció dels francòfons de la seva do ble situació: majoritaris en el territori del Quebec i mino ritaris en el conj unt del Canadà i d'Amèrica del Nord .Això no obstant, l'acció del govern del Quebec es dissen ya en funció de les dues claus de volta susceptibles de permetre el desen volu pamen t polític, social, econò mic i cultura l del Quebec: l'apropiació efectiva de l'economia i, combinada amb aquesta, la promoció de la utilització generalitzada del franc ès.La política lingüística s'inscri u, don cs, en l'emergència d 'u n Quebec modern, dinàmic, segur i confiat en el seu futur.Convençuts de la fragilitat creixen t del fran cès, al Cana dà i al con junt de l'Amèrica del Nord , i de la volun tat dels qu ebequ esos de fer del francès llur llengua comuna i habitu al, els governs que se succeeixen, a partir dels anys seta n ta, prene n les mesur es opor tunes per assegurar al poble qu ebequ ès la possibilitat de viure i de desen volupar-se plen am ent en fran cès.En primer lloc, l'any 1969 s'a prova la Llei 63, de pro mo ció de la llen gua fran cesa al Quebec, que se cen tra sobreto t en el francès com a llen gua de l'ensenyament.D'una banda, recone ix l'obli gació de les escoles d'ensenyar en franc ès, però, de l'altra, defensa el dre t dels pares a escollir lliur em en t la llengua de l'en sen yam ent.L'any 1974 l'Assemblea nacion al ado pta la Llei 22, el camp d'aplicació de la qu al abraça cinc grans secto rs: l'admin istració .pública, les em preses i les profession s liberals, el món del treball, el dels negocis i el de l'ensenyam ent.En aquest darrer àmbit posa fi a la lliure elecció de la llengua, de man era qu e l'ensenyament en anglès només es pot impart ir a aquelles person es qu e ja en tinguin con eixements.Per primera vegada el fran cès es declara llen gua oficial del Quebec i, per primera vegada, el govern adopta un rol més acti u, de manera qu e la seva interven ció s'estén a la ma joria de cam ps d' activitat públi ca on cal reforçar l'ús del francès .Fina lme n t, l'any 1977, l'Assemblea naciona l ado pta la Carta de la llengua francesa, anomenada també Llei 101, qu e és, encara avui, la peça principal de la po lítica lingüística qu ebequ esa. Els fonaments de la política lingüística del QuebecEn certa ma ne ra pod em afirm ar qu e la política lingüística qu ebequ esa té com a peça principal la legislació lin güística.La Llei sobre la llen gua oficial del Quebec, ado ptada el juliol de 1974, i la Carta de la llen gua francesa, ado ptada l'ago st de 1977, són el resultat de l'an àlisi de la situació de la llengua francesa al Quebec dur ant els anys seixanta.Anàlisi duta a term e a partir dels treball s, recerques i recoman acio n s d e la Autors

Récupéré en direct depuis OpenAlex et désinversé. Les résumés ne sont pas conservés dans cette base de données : les index inversés représentent 8,6 Go des 9,3 Go de texte de la base, et le serveur dispose de 13 Go libres.