Peter L. Berger (2011). Adventures of am accidental sociologist: How to explain the world without becoming a bored. Nova York: Prometheus Books.

Adventures of an accidental sociologist és el darrer llibre del que es pot considerar un dels pensadors socials més importants de la segona meitat del segle xx i també, com subratllaven Linda Woodhead, Paul Heelas i David Martin, el sociòleg de la religió més influent i citat dels darrers temps (2001). 1 Amb aquesta obra nova, Peter Berger trenca amb el gènere, format i contingut dels seus treballs anteriors per convidar els lectors a fer un recorregut per la seva trajectòria com a científic social.L'origen del llibre, tal com explica el mateix autor en el prefaci, se situa a l'estiu del 2009, quan va ser convidat a fer una conferència a la Universitat Central de Budapest.Deixant-li via lliure a l'hora de triar el tema, Berger explica que contesta -fent ús del sentit de l'humor i les analogies amb el món religiós que caracteritzen el seu estil personal i que són presents al llarg del llibre-«que no és un missioner amb un sermó preparat per predicar» (2011, p. 7).Aleshores, els organitzadors li proposen el format de l'ego-histoire.D'aquesta anècdota divertida neix aquest llibre nou, una autobiografia intel•lectual en la qual el sociòleg fa un repàs de la seva trajectòria i producció científica tot situant-la en els contextos socials, polítics i culturals dels quals és coetani, i relacionant-la amb aspectes de la seva biografia personal, en general, i la seva vivència religiosa, en particular.Berger, doncs, ens parla d'esdeveniments historicopolítics, dels seus mestres i influències intel•lectuals, però, sobretot, de peripècies, vivències i experiències personals.En aquest sentit, el llibre no és una biografia intel•lectual en un sentit acadèmic estricte, no només perquè el protagonista és ben viu i és escrita en primera persona, sinó també perquè el llibre té un estil molt narratiu.Sent així, segurament el terme ego-histoire sembla adequar-se més per caracteritzar aquest treball en què el sociòleg ens presenta una història de la seva vida amb un caràcter molt novel•lat i amb un to àgil, amè, ple d'anècdotes i acudits, però no per això menys rigorós a l'hora d'exposar el seu pensament, conceptes i les raisons d'être de les seves obres.De fet, aquest estil d'escriptura del llibre no és un aspecte que es pugui passar per alt ni molt menys un element secundari, ja que ens dóna moltes pistes del tipus de personatge i intel•lectual que és Peter Berger.Un sociòleg en la seva professionalització acadèmica «per accident», crític amb alguns aspectes i formulacions de la sociologia en el si de la institució universitària.Peter Berger, doncs, es presenta com un sociòleg en un sentit fenomenològic del terme, com una manera de ser i estar en el món, com «the endless fascination with the vagaries of the human world and with the efforts to understand them» (2011, p. 260).El llibre està estructurat en nou capítols que, amb títols basats en anècdotes que en sintetitzen el contingut, ressegueixen cronològicament les etapes principals que segons l'autor configuren la seva trajectòria com a científic social fins a dia d'avui.El primer capítol, «Balzac on the twelve street», explica els orígens de la seva carrera intel•lectual i els anys de joventut com a universitari a la New School for Social Research, una institució peculiar en el context universitari americà perquè és el niu de bona part dels científics socials europeus exiliats als Estats Units durant el nazisme i, per consegüent, difusora d'aquesta tradició de pensament.Peter Berger, així, ens endinsa a l'ambient acadèmic trepidant d'aquest període i ens apropa els seus mestres, com Carl Mayer i Alfred Schutz, les seves influències intel•lectuals, com Max Weber, i els seus companys com Thomas Luckmann, que en conjunt marquen el seu pensament i canvien el rumb de la seva trajectòria professional inicialment pensada com a ministre de culte luterà.Aquest és un capítol apassionant en què, per exemple, descobrim per boca del mateix Berger l'origen i el perquè de la denominació de la seva 1. L.

Récupéré en direct depuis OpenAlex et désinversé. Les résumés ne sont pas conservés dans cette base de données : les index inversés représentent 8,6 Go des 9,3 Go de texte de la base, et le serveur dispose de 13 Go libres.