Document complementari a l'estudi titulat «Els drets de les minories lingüístiques i culturals en un Quebec sobirà»

En l’estudi original, publicat l'any 1992, vam examinar els drets que s’haurien de reconèixer en un Quebec sobirà, en primer lloc a la minoria anglòfona i en segon lloc a les altres minories. En aquesta actualització examinem l’evolució que han seguit al llarg de l'última dècada el dret polític canadenc, per una banda, i el dret internacional, per una altra, en matèria de drets culturals i lingüístics de les minories. Pel que fa al dret polític canadenc, hi ha hagut tres mesures que han tingut o que podrien haver tingut com a conseqüència l’ampliació del camp d’actuació o dels drets reconeguts a les minories lingüístiques oficials (anglòfons residents al Quebec i francòfons residents en altres parts del Canadà), i que, per tant, podrien limitar la capacitat del Quebec per promulgar lleis destinades a protegir i promoure la llengua francesa. L'any 1999, en el cas Beaulac, el Tribunal Suprem va aclarir les diferències entre, per un cantó, els drets lingüístics legals dels francòfons i els anglòfons i, per l’altre, el dret a l’ajut d’un intèrpret, inclòs implícitament en el dret a un judici just, al qual totes les persones tenen dret, independentment del seu idioma. Quant al tipus de persones amb dret a l’ensenyament públic en anglès al Quebec, l'any 2000 el Tribunal Superior del Quebec va interpretar, en el cas Solski, que d’acord amb els articles de la Constitució en aquesta matèria, tots els canadencs tenen dret, independentment de llur llengua materna, llengua d’ús o llengua d’ensenyament, a enviar un dels seus fills a una escola de llengua anglesa privada no concertada per tal d’obtenir al mateix temps (o poc més tard) el dret permanent d’enviar tots els fills a les escoles de llengua anglesa públiques del Quebec. Finalment, en l'Informe de 1998 sobre la secessió del Quebec, el Tribunal Suprem va establir que la Constitució canadenca conté principis estructurals implícits amb valor normatiu, particularment el principi de respecte i de protecció de les minories. Després d’aquesta resolució, es van instruir una sèrie de casos en els quals els demandants sol·licitaven als tribunals que apliquessin aquest principi per tal de donar reconeixement a alguns drets lingüístics que la Constitució no estipulava explícitament. En general, fins ara els tribunals canadencs han establert limitacions legals i s’han negat a atorgar nous drets lingüístics en relació amb les minories que es puguin derivar dels principis estructurals... Respecte a l’evolució de la llei internacional, cal dir que l’any 1993, en les observacions sobre el cas Ballantyne, el Comitè de Drets Humans de les Nacions Unides va concloure que la Carta de la llengua francesa del Quebec violava la llibertat d’expressió que garantia l'article 19 del Conveni internacional de drets civils i polítics, pel fet que demanava l’ús exclusiu del francès en els rètols comercials i en la denominació de les empreses. L'any 1999, en el cas Waldman, el Comitè va arribar a la conclusió que els articles de la Constitució canadenca que creaven drets especials per als catòlics i els protestants eren incompatibles amb l’article 26 del Conveni contra la discriminació. Es pot aplicar aquest mateix raonament als articles de la Constitució que creen drets especials per als anglòfons i els francòfons? Sembla que s'imposa una resposta negativa, ja que si l’estat ha de ser neutral en qüestions religioses, evidentment no pot ser neutral en qüestions lingüístiques, en el sentit que és obvi que s’ha d’expressar en un idioma o en més d'un, la qual cosa concedeix als idiomes de què es tracti un tracte preferent i, per descomptat, no es pot expressar en totes les llengües que es parlen dins el territori. L’estudi també examina la Declaració dels drets de les persones pertanyents a minories lingüístiques, religioses, ètniques o nacionals, adoptada per l’Assemblea General de les Nacions Unides l'any 1992, i el comentari general del Comitè dels Drets Humans de les Nacions Unides inclòs en l’article 27 del Conveni, adoptat l'any 1994. Finalment, amb l’objectiu d’esbrinar les tendències del dret internacional en aquest camp, també s’han tingut en compte els dos instruments principals adoptats pel Consell d’Europa en el decurs de l'última dècada: la Carta europea de les llengües minoritàries i regionals i l’Acord marc sobre la protecció de les minories nacionals.

Fetched live from OpenAlex and de-inverted. Abstracts are not stored in this database: the inverted indexes are 8.6 GB of the frame’s 9.3 GB of text, and the host has 13 GB free.