The key role of ecosystem services in forests: spatial relationships, conservation implications and risk to climate change hazards
Bibliographic record
Abstract
Els boscos proveeixen d'una àmplia varietat de serveis ecosistèmics (SE). Entendre com i per què aquests SE es distribueixen en el paisatge és essencial per dotar a les polítiques d'informació per protegir, millorar i restaurar aquests ecosistemes. A més, l'efectivitat de les Àrees Protegides (AP) en el manteniment dels SE i la biodiversitat encara no està clara, i els boscos estan cada vegada més sotmesos a la pressió del canvi climàtic, amb canvis en el règim de pertorbacions (com ara els incendis). Predir on aquestes pertorbacions tindran lloc en el futur i fins a quin punt els SE dels boscos s'hi veuran afectats són reptes fonamentals en la recerca. L'objectiu general d'aquesta tesi és analitzar la distribució espacial dels SE als boscos, la seva rellevància en la conservació i la seva vulnerabilitat i risc enfront pertorbacions del canvi climàtic, especialment els incendis forestals. Per això, 1) hem analitzat la distribució espacial dels estocs de carboni i la biodiversitat, així com la relació entre ells i les seves causes, en boscos de dues regions i cinc subclimes; 2) hem determinat el rol de les AP en la preservació dels SE i la biodiversitat a Catalunya; 3) hem desenvolupat un marc conceptual per avaluar la vulnerabilitat dels boscos i el seu risc de pèrdua de SE; i 4) hem avaluat els patrons espacials i les causes de la vulnerabilitat dels boscos a incendis i el risc associat de pèrdua de SE a Catalunya. La relació entre els estocs de carboni i la biodiversitat és en general positiva, amb valors més elevats al nord d'Espanya i al sud del Québec. Valors de densitat i diversitat estructural elevats han afavorit al mateix temps els estocs de carboni, la biodiversitat d'arbres i la biodiversitat global. Respecte a les AP, hem trobat més estocs de carboni, cobertura d'hàbitats d'interès comunitari, hàbitats prioritaris i llocs d'interès geològic a l'interior de les AP que a les seves àrees d'influència (o buffer zones), però cap dels indicadors de biodiversitat (riquesa d'arbres i d'aus) ha mostrat diferències entre les AP i les àrees d'influència. Hem proposat un marc conceptual per avaluar la vulnerabilitat dels boscos i el risc de pèrdua de SE, basat en els components d'exposició, magnitud de la pertorbació, susceptibilitat i manca de capacitat adaptativa. Finalment, hem aplicat aquest marc general als incendis forestals de Catalunya. Els resultats han mostrat que la magnitud de la pertorbació és el component més important que defineix el risc de pèrdua de SE degut a incendis. El tipus funcional de bosc - especialment les coníferes no Mediterrànies que tenen poca capacitat adaptativa - és el factor més important sota condicions extremes. L'augment de risc més gran s'ha trobat en boscos relativament humits que actualment tenen un risc baix, situació que segons les tendències climàtiques actuals passarà a ser més comuna en un futur. En general, aquesta tesi ha augmentat l'evidència científica de la relació positiva entre els estocs de carboni i la biodiversitat en cinc subclimes. També ha mostrat que la conservació a Catalunya només és efectiva en el manteniment d'alguns dels SE i variables de conservació considerades. També ha contribuït amb un marc conceptual innovador sobre la vulnerabilitat dels boscos i el risc de pèrdua de SE degut a pertorbacions del canvi climàtic, assentant les bases per avaluar la vulnerabilitat i el risc d'una manera operativa i sistemàtica. L'aplicació d'aquest marc conceptual als incendis forestals ha mostrat implicacions rellevants en el risc de pèrdua de SE, fet que podria contribuir en el desenvolupament de polítiques futures mitjançant l'anticipació del risc, i ser una guia per la gestió forestal eficient.
Fetched live from OpenAlex and de-inverted. Abstracts are not stored in this database: the inverted indexes are 8.6 GB of the frame’s 9.3 GB of text, and the host has 13 GB free.
How this classification was reachedexpand
Full frame machine prediction
Teacher imitationNot calibrated prevalence, not ground truth. Human validation pending. The Gemma side is a direct model label for every work in the frame, read from the title-only record. The Codex side is a classifier learned from the 10,348 direct Codex labels and calibrated to design-weighted sample rates; fields without enough sample support carry no Codex call. Candidate is the union of the two sides; consensus is their intersection. These outputs are machine_predicted_unvalidated and are not human labels.
Distilled classifier scores by category (both heads)
| Category | Codex | Gemma |
|---|---|---|
| Metaresearch | 0.001 | 0.002 |
| Meta-epidemiology (narrow) | 0.000 | 0.000 |
| Meta-epidemiology (broad) | 0.000 | 0.000 |
| Bibliometrics | 0.002 | 0.003 |
| Science and technology studies | 0.001 | 0.002 |
| Scholarly communication | 0.003 | 0.002 |
| Open science | 0.000 | 0.002 |
| Research integrity | 0.000 | 0.001 |
| Insufficient payload (model declined to judge) | 0.006 | 0.000 |
Machine scores (provisional)
The two teacher heads of the student model, read on this work. A score orders the frame for review; it never asserts a category, and the validation status ships verbatim with every row.
Baseline scores from an immature model (maturity gate not passed, 7 training rounds). Scores rank; they never assert a category.
score_only:v0-immature-baseline · verbatim from the scoring run: score_only means the number may rank works, and no category label ships from itClassification
machine, unvalidatedMachine predicted; a candidate call from one source (direct Gemma or distilled Codex), not a consensus.
How this classification was reached, model by model and score by score, is at the end of the page under "How this classification was reached".