Associacionisme, cooperativisme agrari i conflictivitat social en un nucli rabassaire: els Hostalets de Pierola al primer terç del segle XX
Bibliographic record
Abstract
El terme de Pierola, amb els Hostalets com a nucli principal, constitueix un bon observatori per examinar el dinamisme associatiu i la conflictivitat social que va viure el camp català durant el primer terç del segle XX i de manera molt especial aquelles àrees d'especialització vitivinícola.La pràctica totalitat del seu miler d'habitants es dedicaven al cultiu de la terra i la vinya era el conreu absolutament predominant.L'expansió experimentada per la superfície dedicada a vinya havia estat l'autèntic motor del creixement d'aquest poble i, especialment, del seu nucli de població principal (els Hostalets) al llarg del segles XVIII i XIX. 2 Atesa aquesta profunda vocació vitivinícola del municipi, l'arribada a Catalunya de la plaga de la fil•loxera forçosament havia de representar en aquestes terres un autèntic daltabaix i va conduir a una situació del tot dramàtica a moltes famílies que veien com s'anaven morint les 409 11.El treball de recerca que ha donat lloc a l'elaboració d'aquest article ha comptat amb fons del Ministerio de Educación y Ciencia a través dels projectes SEJ2006-15108-C02-01/GEOG, SEJ2005-02498/ECON i SEJ2005-02869/ECON.Volem fer constar el nostre agraïment per l'ajuda de diversa mena rebuda de Montserrat Gascón, Esther Sanahuja, Jordi Parcerisas, Jaume Feixas, Eugeni Jané, Miquel Pujol i Jordi Calpe.12. Térmens i Valls (1991), p. 136-137.vinyes, les quals constituïen la seva principal font d'ingressos.La majoria de les vinyes que la fil•loxera havia mort, les havien plantat petits pagesos rabassaires, és a dir, conreadors sense o amb molt poca terra pròpia, que havien de recórrer a una concessió de terra a rabassa morta, feta per algun dels propietaris importants de la zona.Amb la mort del ceps aquests contractes es podien donar per extingits i els propietaris recuperaven el dret a la plena propietat de la terra.Com ha estat posat de manifest en diversos estudis sobre aquest tema, la fil•loxera va comportar un important deteriorament de les condicions contractuals d'accés a la terra per a aquelles famílies pageses de poblacions vitícoles com ara els Hostalets de Pierola. 3 Durant la primera dècada del segle XX, el poble dels Hostalets -especialment aquells sectors de la població amb una precarietat de mitjans econòmics major-va travessar per uns moments certament difícils.Alhora que s'estava procedint a la replantada de les vinyes, les condicions de mercat del vi empitjoraven per moments i comportaren l'enfonsament dels preus fins a nivells molt baixos.Aquestes crisis eren conseqüència de la saturació del mercat mundial derivada de la progressiva recuperació de la producció en els principals països vitícoles, un cop superats els efectes devastadors de la fil•loxera.4 Al principi de 1906, en un plenari de l'Ajuntament es tractà «la triste situación y estado precario en que se encuentra la agricultura con respecto a los vinos» i les autoritats començaren a moure's per mirar de trobar maneres de pal•liar-la.5 La situació es va complicar encara més a partir de la segona dècada del segle, perquè, arran d'una climatologia poc favorable, la proliferació de la plaga del míldiu va comportar la pèrdua quasi total de les collites de diversos anys.Al juny de 1915, després d'una primavera especialment humida i plujosa, els efectes destructius del fong s'havien deixat sentir amb tanta intensitat que ja es veia a venir que no es colliria pràcticament res.Davant de l'evidència, l'alcalde informà l'Ajuntament en ple que «se había escrito al Sr. Governador, Diputado a Cortes provinciales y demás entidades exponiéndoles la grave situación de esta comarca por la pér-410 Jordi Planas i Francesc Valls-Junyent 13.Vegeu els treballs clàssics de Giralt (1965) i Balcells (1968).Sobre l'evolució de la fil•loxera i les seves conseqüències a Catalunya, vegeu: Iglésies (1968); sobre el seu impacte en les terres de l'Anoia vegeu: Gutiérrez Poch (1985).14.
Fetched live from OpenAlex and de-inverted. Abstracts are not stored in this database: the inverted indexes are 8.6 GB of the frame’s 9.3 GB of text, and the host has 13 GB free.
How this classification was reachedexpand
Full frame machine prediction
Teacher imitationNot calibrated prevalence, not ground truth. Human validation pending. The Gemma side is a direct model label for every work in the frame, read from the title-only record. The Codex side is a classifier learned from the 10,348 direct Codex labels and calibrated to design-weighted sample rates; fields without enough sample support carry no Codex call. Candidate is the union of the two sides; consensus is their intersection. These outputs are machine_predicted_unvalidated and are not human labels.
Distilled classifier scores by category (both heads)
| Category | Codex | Gemma |
|---|---|---|
| Metaresearch | 0.002 | 0.002 |
| Meta-epidemiology (narrow) | 0.000 | 0.000 |
| Meta-epidemiology (broad) | 0.000 | 0.000 |
| Bibliometrics | 0.001 | 0.002 |
| Science and technology studies | 0.002 | 0.003 |
| Scholarly communication | 0.003 | 0.001 |
| Open science | 0.001 | 0.003 |
| Research integrity | 0.000 | 0.001 |
| Insufficient payload (model declined to judge) | 0.007 | 0.000 |
Machine scores (provisional)
The two teacher heads of the student model, read on this work. A score orders the frame for review; it never asserts a category, and the validation status ships verbatim with every row.
Baseline scores from an immature model (maturity gate not passed, 7 training rounds). Scores rank; they never assert a category.
score_only:v0-immature-baseline · verbatim from the scoring run: score_only means the number may rank works, and no category label ships from itClassification
machine, unvalidatedMachine predicted; a candidate call from one source (direct Gemma or distilled Codex), not a consensus.
How this classification was reached, model by model and score by score, is at the end of the page under "How this classification was reached".