Danys col·laterals en la crema de Camprodon de 1839

El diumenge 22 de setembre de 1839 en plena festa de Sant Víctor, patró de Camprodon, es varen presentar, sense ser-hi convidats, un exèrcit carlista de més de 3.000 homes presidit pel General Burjó.La gent de la Vila, amb l'experiència que tenien pel que havia passat a Ripoll quatre mesos abans, va fugir cap a pobles veïns, o a refugiar-se al castell i darrere les muralles de la Vila de Baix.El dilluns 23, és a dir un dia després, en veure que seria impossible de prendre la població sencera, i amb notícies que un exèrcit isabelí es dirigia a Camprodon a marxes forçades, varen imitar als revolucionaris francesos del 1793, i feren una gran foguera amb tot el que es podia encendre fora muralla.Es varen cremar 137 cases i 10 més varen quedar sense teulat i visiblement socarrimades.L' 11 de gener de 1840, per Decret de la Regència, s'ordena que tots els pobles que en defensa d'Isabel II hagin sofert pèrdues importants, nomenin una comissió que valori aquestes pèrdues.La que corresponia a Camprodon per calibrar el preu dels desperfectes, passant casa per casa, la formaren els perits Manuel Huget i Francesc Masoliver, el primer en representació de la Diputació i el segon de l'Ajuntament.El 28 de maig de 1840, enviat des de Vic pel govern, es va presentar el capità d'enginyers Manuel Perales amb un reguitzell d'ajudants per aixecar un plànol de Camprodon en el qual es reflectís el llastimós estat en què havia quedat la població on es veu que a la Vila de Dalt quasi no hi ha restat una casa dreta.El 26 de juny del mateix any el lliura a l'autoritat competent.El 9 d'abril de 1842 surt publicat al butlletí de l'Estat, el que, en llenguatge d'avui, en dirien declaració de "zona catastròfica" per la qual Camprodon, Ripoll i dos pobles més es lliuren de pagar impostos.En un document posterior es reflecteix que entre 1839 i 1844 Camprodon, per aquest motiu, ha deixat de pagar 49.292 rals.El 20 de setembre de 1844 l'Ajuntament de Camprodon demana a un lletrat de Madrid, Tiburcio Blanco, que es faci càrrec de les gestions a través de les quals es quantificarà definitivament l'import de les cases cremades.Més tard, després de molts estires i arronses i tenint en compte els habitatges cremats totalment i els que només van quedar mig rostits, l'Estat es va comprometre a abonar 2.017.643rals, una quantitat que es podia qualificar de generosa, sobretot si és té en compte que un oficial de primera paleta, fuster, manyà, etc. cobrava 8 rals cada dia treballant de sol a sol i un manobre només 6.Aquestes notícies comprimides són, a grans trets, els principals esdeveniments que aquella segona crema de Camprodon va provocar.És fàcil imaginar-se com va quedar el poble.En un cens fet el 14 de juliol de 1840 consta que a Camprodon en aquell moment només hi viuen 536 persones, moltes de les quals s'havien refugiat a l'Abadia o a la part del darrere del Carme, que els monjos d'una i altra congregació feia pocs anys que havien abandonat.Camprodon estava passant una de les èpoques més negres de la seva existència.Sols una petita llum alegrava aquella foscor: que el govern s'havia compromès a pagar els estralls que els carlins havien ocasionat a més de la meitat de les cases de la població.El que no sabien els habitants de la Vila era que aquella petita esperança es veuria minvada per un fet que, altra vegada emprant llenguatge d'avui, s'anomena "danys col•laterals". ALGÚ VA AMAGAR UN ARBRE DINTRE DEL BOSCEstava escorniflant el paperam antic amb gust d'anys i de pols de l'arxiu municipal quan, inesperadament, va caure a les meves mans una capsa que portava a l'exterior una targeta que deia "documents per classificar" feta per la Clara Truñó, l'arxivera que, esmerçant mesos i mesos, havia triat, ordenat i catalogat, fent-les més fàcilment llegibles, aquella muntanya de partides, atestats i declaracions dels anys de Maria Castanya.Potser pel fet que no havia estat encara catalogada, aquella capsa va picar la meva curiositat i vaig obrir-la, apartant-me del motiu i de la idea que inicialment portava quan vaig acudir a l'arxiu.Hi havia una barreja de documents de les últimes dècades del segle XIX, posats sense ordre ni concert.Però una cosa em va cridar l'atenció.Enmig de la paperassa hi vaig descobrir un paquet embolicat i molt ben lligat amb gansalla.El paper que l'envoltava tenia una inscripció que acabava amb una firma i una data.La firma, al menys en aquell moment, em va resultar il•legible, però la data constatava: "Camprodon de 1906", és a dir que aquell escrit havia estat fet ja entrat el Segle XX.El paper portava un encapçalament subratllat: Documentos Municipales.Però un cop obert el paquet vaig descobrir que de documents municipals n'hi havia pocs, més aviat guardava mostres particulars d'una correspondència tinguda entre dos senyors.Aquell encapçalament anava seguit per: "Este pliego confine algunas relaciones encaminadas a conseguir fueran indemnizadas las casas quemadas por los franceses en 1793..." però aclaria més endavant que estava quasi convençut que els promotors d'aquella idea no havien pogut aconseguir els seus propòsits.En canvi, explicava que la crema feta pels carlins en 1839 sí que va tenir una indemnització de la quantitat de 2.017.643rals, els pagarés de la qual, en la seva majoria, van ser venuts i van anar a parar a mans de dues persones, una de Camprodon i una altra de Barcelona.

Fetched live from OpenAlex and de-inverted. Abstracts are not stored in this database: the inverted indexes are 8.6 GB of the frame’s 9.3 GB of text, and the host has 13 GB free.