Exploring ‘Age’ and ‘Gender’ through the Stage: Representations of Ageing Femininity in Contemporary Drama

Amb l’objectiu d’ampliar el nostre coneixement de la vellesa femenina i la seva construcció sociocultural, i de contribuir a la seva millor comprensió dins de la seva diversitat, aquesta tesi presenta una anàlisi crítica de la representació de l’envelliment femení en una selecció de deu textos dramàtics del segle XXI d’autors de diferents orígens (predominantment relacionats amb les escenes britàniques i nord-americanes) i escrits en anglès. Basant-se en el camp de recerca creixent sobre l’envelliment i els estudis teatrals, i en la seva intersecció amb teories de gènere, la tesi examina les dramatitzacions de la maduresa i vellesa femenines que s’ofereixen des dels escenaris actuals. Aplicant la gerontologia literària com a marc central i integrant les seves perspectives des de la narrativa, la performativitat i la gerontologia crítica, aquesta tesi analitza com, lluny de fomentar una ideologia d’edat consistent, el teatre disputa, complica i/o ofereix alternatives a les narratives de l’envelliment profundament arrelades i tòpiques a través de la creixent presència de personatges femenins madurs/grans, la seva implicació en trames dramàtiques centrals, i les diverses estratègies teatrals que potencien el seu envelliment des de diferents angles. Per provar tot això, s’analitzen amb profunditat una selecció d’obres dramàtiques que aborden diverses qüestions cabdals per a l’estudi crític de la vellesa i el gènere, com ara els rols i la posició de les dones madures o grans en els mons dramàtics que habiten, les formes d’edatisme basades en el gènere, la importància de les relacions intergeneracionals en la construcció de l’envelliment femení, la complexitat de la identitat marcada pel gènere i l’edat madura o avançada, la demència i les cures en clau de gènere, els nous relats de l’amor i la creativitat en la vellesa femenina, i la performativitat de l’edat associada al gènere, entre altres. A través de l’anàlisi de les obres seleccionades, la tesi demostra que, malgrat la prevalença d’estereotips edatistes i sexistes en l’escena contemporània, es poden observar canvis significatius en la representació teatral de l’envelliment, tant en l’augment de personatges de dones grans en papers principals com en l’aparició de models alternatius de l’edat avançada, més enllà de la polaritat establerta per discursos oposats de declivi i progrés. En el seu conjunt, la tesi evidencia que, tot i que el teatre contemporani pot perpetuar involuntàriament els estereotips negatius de l’envelliment, també esdevé un mitjà poderós per copsar una gran diversitat d’experiències dins del procés de fer-se gran. En aquest sentit, permet dotar a la vellesa de múltiples significats i, tot qüestionant creences edatistes i sexistes arrelades a la nostra cultura, contribueix a educar la societat perquè pugui abraçar la vellesa en tota la seva riquesa.

Fetched live from OpenAlex and de-inverted. Abstracts are not stored in this database: the inverted indexes are 8.6 GB of the frame’s 9.3 GB of text, and the host has 13 GB free.