Desigualtat socioeconòmica i salut mental: la proposta d'una renda bàsica per a protegir i promoure la salut mental
Notice bibliographique
Résumé
En aquesta tesi es fa una aproximacio teorica a la salut mental i alguns conceptes associats a ella. Els determinants socials de la salut (mental) en els darrers anys han evidenciat que els humans som vulnerables a la inseguretat economica, a la precarietat vital i a les desigualtats socials de les nostres societats. Una vulnerabilitat que s'ha manifestat de moltes i diverses maneres en una pitjor salut mental: augment de l'ansietat i de la depressio, de consum de farmacs i dels suicidis. S'aborden les desigualtats socials i com aquestes impacten en la salut mental i especialment amb les desigualtats de rendes. Unes desigualtats que han posat de manifest l'extrema importancia que tenen les politiques de proteccio social i economica, fonamentals per a donar estabilitat i seguretat a la vida i a la salut de les persones. Es fa un repas de les orientacions politiques de diverses institucions i agencies en salut per tal de promoure la salut mental i reduir les desigualtats socials. S'avaluen tambe negativament algunes de les politiques que es porten a terme per part dels governs espanyol i catala en un context de forta crisi i augment de les problematiques de salut mental derivades de la pobresa, l'atur i la precarietat laboral. Per fer front a aquesta situacio de greu recessio economica i de gran augment de la pobresa de les poblacions, amb tot el que significa de patiment psiquic i problemes de salut mental, els govern espanyol i catala han fet us de les mateixes receptes que en una epoca qualsevol de creixement economic i aquestes velles formules en aquesta llarga i duradora crisi no han funcionat. No nomes han fracassat per les retallades dels diversos programes socials i serveis publics que existeixen, que han estat prou considerables, sino per la enorme magnitud del problema que tenen les nostres societats: un atur cronic i persistent en un context on el mercat de treball esta perdent llocs de treball per una automatitzacio accelerada i una pobresa instal·lada permanentment des de fa anys que amb les temporals prestacions d'atur i infimes rendes minimes no ha pogut fer desapareixer. Tot aixo ha contribuit a elevar els nivells d'inseguretat economica que diverses investigacions han evidenciat que te greus consequencies per a la salut mental de les persones. Finalment es planteja una mesura de proteccio social de seguretat economica com la Renda Basica que te algunes experiencies en diversos paisos. Els diversos experiments que s'han fet (India, Namibia, Canada, Carolina del Nord, Kenya, Alaska, etc.) assignant ingressos incondicionals a la poblacio han aportat diversa evidencia empirica de millores en diversos terrenys de la salut i especialment en la salut mental, la reduccio de les desigualtats socials i la pobresa, millores en l'educacio, en les relacions humanes, l'economia, etc. Una politica de proteccio social universal com la Renda Basica universal que s'estudia en aquest treball i que doni cobertura a tota persona pel fet de ser ciutada, treballi o no, sigui jove o vell, home o dona, i que garanteixi una seguretat economica posaria fre a aquesta greu situacio de precarietat vital i patiment mental d'una part cada cop mes important de la societat.
Récupéré en direct depuis OpenAlex et désinversé. Les résumés ne sont pas conservés dans cette base de données : les index inversés représentent 8,6 Go des 9,3 Go de texte de la base, et le serveur dispose de 13 Go libres.
Comment cette classification a été obtenuedéplier
Prédiction distillée sur la base complète
Imitation des enseignantsNi prévalence calibrée, ni vérité terrain. Validation humaine à venir. Apprise à partir de 10 348 étiquettes directes de Codex et de 10 348 étiquettes directes de Gemma. Le mode candidate est l'union des têtes enseignantes seuillées; le consensus est leur intersection. Ces sorties portent le statut machine_predicted_unvalidated et ne sont ni des étiquettes humaines ni des étiquettes directes de modèles de pointe.
Scores Codex et Gemma par catégorie
| Catégorie | Codex | Gemma |
|---|---|---|
| Métarecherche | 0,004 | 0,001 |
| Méta-épidémiologie (sens strict) | 0,001 | 0,001 |
| Méta-épidémiologie (sens large) | 0,001 | 0,001 |
| Bibliométrie | 0,000 | 0,001 |
| Études des sciences et des technologies | 0,002 | 0,004 |
| Communication savante | 0,001 | 0,001 |
| Science ouverte | 0,002 | 0,001 |
| Intégrité de la recherche | 0,001 | 0,001 |
| Charge utile insuffisante (le modèle a refusé de juger) | 0,006 | 0,002 |
Scores machine (provisoires)
Les deux têtes enseignantes du modèle étudiant, lues sur ce travail. Un score ordonne la base pour la relecture; il n'affirme jamais une catégorie, et le statut de validation accompagne chaque rangée tel quel.
Scores de référence d'un modèle non mature (critères de maturité non atteints, 7 itérations). Un score ordonne; il n'affirme jamais une catégorie.
score_only:v0-immature-baseline · tel quel depuis la passe de notation : score_only signifie que le nombre peut ordonner les travaux, et qu'aucune étiquette de catégorie n'en découleClassification
machine, non validéePrédiction automatique; les deux têtes enseignantes s’accordent sur ce qui est montré ici.
Le détail, modèle par modèle et score par score, se trouve en fin de page sous « Comment cette classification a été obtenue ».