MétaCan
Menu
Retour à la cohorte
Enregistrement W29335211 · doi:10.22201/iij.24487929e.2006.7.8656

Justicias alternativas en Venezuela

2006· article· es· W29335211 sur OpenAlexaff
Manuel Gómez, Rogelio Pérez Perdomo

Notice bibliographique

RevueReforma Judicial Revista Mexicana de Justicia · 2006
Typearticle
Languees
DomaineSocial Sciences
ThématiqueCriminal Justice and Penology
Établissements canadiensCégep de Saint-Laurent
Organismes subventionnairesnon disponible
Mots-clésPhysicsHumanitiesPhilosophy

Résumé

récupéré en direct d'OpenAlex

SUMARIO: I. Intro duc ción.II.Los me ca nis mos ins ti tu cio na les: el arbi tra je y la me dia ción en con flic tos de ne go cios en Ve ne zue la.III.El ma ne jo de con flic tos co mu ni ta rios: la me dia ción ofi cial in for mal y la jus ti cia de paz.IV.Del dia blo, la éti ca y otros sis te mas pri va dos ba sa dos en la re pu ta ción.V. Con clu sio nes.VI.Re fe ren cias. I. INTRODUCCIÓNEn Ve ne zue la, como en casi cual quier otra so cie dad, va rios de los instru men tos que mo der na men te se co no cen como me ca nis mos al ter na tivos de re so lu ción de con flic tos se co no cen des de hace mu cho tiem po, 1 pero el tema no ha bía me re ci do mu cha aten ción sino en las úl ti mas déca das.Entre los ju ris tas ve ne zo la nos la idea tra di cio nal es el mo no po lio es ta tal de la jus ti cia.Los tri bu na les se ven como el si tio nor mal y usual en el cual se ma ne jan los con flic tos.Para esta idea tra di cio nal, las "al terna ti vas" tie nen ne ce sa ria men te una me nor dig ni dad.161 * Ver sión re vi sa da del tra ba jo "Sis te mas al ter na ti vos para el ma ne jo de con flic tos en Ve ne zue la" pre sen ta do en las XXX Jor na das JM Do mín guez Esco var.Insti tu to de Estu dios Ju rí di cos del Esta do Lara, Bar qui si me to, 2005.** Pro fe sor ins truc tor en la Escue la de De re cho de la Uni ver si dad Cen tral de Ve ne zuela e Instruc tor (Tea ching Fe llow) en la Escue la de De re cho de la Uni ver si dad de Stan ford.*** De ca no de la Fa cul tad de Estu dios Ju rí di cos y Po lí ti cos de la Uni ver si dad Me tro po lita na, Ca ra cas.1 Las va ria das for mas para re sol ver con flic tos em plea das en dis tin tas so cie da des han sido el ob je to de im por tan tes es tu dios por an tro pó lo gos del de re cho, en tre los que po demos men cio nar: Auer bach (1983) y Na der and Wen ner-Gren Foun da tion for Anthro po lo gical Re search (1969).cio na les so bre ar bi tra je en tre los que cabe men cio nar: El Acuer do Bo liva ria no so bre Eje cu ción de Actos Extran je ros, 8 la Con ven ción Interame ri ca na so bre la Efi ca cia Extra te rri to rial de Sen ten cias y Lau dos Arbitra les, 9 la Con ven ción so bre la So lu ción de Dispu tas de Inver sión en tre Esta dos y Na cio na les de otros Esta dos (ICSID, por sus si glas en inglés), 10 y el Acuer do so bre Co mer cio e Inver sio nes en tre Ve ne zue la y la Co mu ni dad del Ca ri be (CARICOM).11 En el ám bi to na cio nal, el ar bi tra je tam bién ha sido in clui do en al gu nos tex tos nor ma ti vos es pe cia les como la Ley de Empre sas de Se gu ros y Rea se gu ros y la Ley de Pro tec ción al Con su mi dor y al Usua rio.Antes de la Ley de Arbi tra je Co mer cial de 1998, el ar bi tra je era po si ble en Ve nezue la; sin em bar go, la idea ge ne ral en tre los abo ga dos era que su fal ta de uso se de bía a la ine xis ten cia de una re gu la ción es pe cial 12 (Gó mez, 2002).Ello dio ori gen a la in clu sión del ar bi tra je den tro del con jun to de pro yec tos le gis la ti vos ini cia dos con oca sión de la re for ma ju di cial de la dé ca da de los no ven ta.En ese mo men to se dijo que la pro mul ga ción de una nue va ley con tri bui ría a pro mo ver el uso del ar bi tra je, y me jo ra ría la si tua ción de ine fi cien cia e inac ce si bi li dad del sis te ma ju di cial.Fi nal mente, en 1998 fue pro mul ga da la Ley de Arbi tra je Co mer cial, ba sa da en el mo de lo de Ley de Unci tral.De acuer do con sus pro mo to res, la apro bación de este tex to le gal con tri bui ría a fi jar las con di cio nes ne ce sa rias para res ta ble cer la se gu ri dad ju rí di ca de los in ver sio nis tas na cio na les y ex tran je ros, así como tam bién ayu da ría a la ex pan sión del co mer cio.La Ley de Arbi tra je Co mer cial dio ca bi da al ar bi tra je ins ti tu cio nal lo cual a su vez per mi tió la crea ción de cen tros pri va dos.En la ac tua li dad, exis ten cin co cen tros de ar bi tra je en Ve ne zue la, tres de los cua les es tán vin cu la dos a di fe ren tes cá ma ras de co mer cio, 13 uno está in te gra do al Cen tro Inte gral de Jus ti cia de la Alcal día de Cha cao en Ca ra cas 14 y el úl ti mo es un ór ga no per ma nen te del Insti tu to Ibe roa me ri -164 GÓMEZ / PÉREZ PERDOMO 8 Vi gen te des de 1911.9 Ga ce ta Ofi cial de la Re pú bli ca de Ve ne zue la, núm.33.144 del 15 de ene ro de 1985.10 Ga ce ta Ofi cial de la Re pú bli ca de Ve ne zue la, núm.33.685 del 3 de abril de 1995.11 Ga ce ta Ofi cial de la Re pú bli ca de Ve ne zue la, núm.4.508 del 30 de di ciem bre de 1992.12 Gó mez, M., The Use of Insti tu tio nal Me dia tion by Ve ne zue lan Bu si ness Law yers, Stan ford, 2002.13 A sa ber: 1) El Cen tro Empre sa rial de Con ci lia cion y Arbi tra je (CEDCA) crea do por la Cá ma ra Ve ne zo la no Ame ri ca na de Co mer cio (VENAMCHAM), 2) El Cen tro de Arbi tra je de la Cá ma ra de Co mer cio de Ca ra cas; y 3) el Cen tro de Arbi tra je de la Cá ma ra de Co mer cio de Ma ra cai bo.

Récupéré en direct depuis OpenAlex et désinversé. Les résumés ne sont pas conservés dans cette base de données : les index inversés représentent 8,6 Go des 9,3 Go de texte de la base, et le serveur dispose de 13 Go libres.

Comment cette classification a été obtenuedéplier

Prédiction machine sur la base complète

Imitation des enseignants

Ni prévalence calibrée, ni vérité terrain. Validation humaine à venir. Le volet Gemma est une étiquette directe du modèle pour chaque travail de la base, lue sur la notice réduite au titre. Le volet Codex est un classifieur appris des 10 348 étiquettes directes de Codex et calibré sur les taux pondérés de l'échantillon; les champs sans appui suffisant ne portent aucun appel Codex. Le mode candidate est l'union des deux volets; le consensus est leur intersection. Ces sorties portent le statut machine_predicted_unvalidated et ne sont pas des étiquettes humaines.

score de la tête « metaresearch » (Codex)0,000
score de la tête « metaresearch » (Gemma)0,001
Version: metacan-v3-hybrid-931329e0061cStatut de validation: machine_predicted_unvalidated
Catégories candidatesaucune
Catégories consensuellesaucune
DomaineSignal candidat: aucune · Signal consensuel: aucune
Devis d'étudeSignal candidat: Sans objet · Signal consensuel: aucune
GenreSignal candidat: Empirique · Signal consensuel: Empirique
Score de désaccord entre enseignants0,197
Score d'incertitude au seuil0,392

Scores du classifieur distillé par catégorie (deux têtes)

CatégorieCodexGemma
Métarecherche0,0000,001
Méta-épidémiologie (sens strict)0,0000,000
Méta-épidémiologie (sens large)0,0000,000
Bibliométrie0,0010,001
Études des sciences et des technologies0,0030,004
Communication savante0,0020,001
Science ouverte0,0000,001
Intégrité de la recherche0,0010,001
Charge utile insuffisante (le modèle a refusé de juger)0,0050,000

Scores machine (provisoires)

Les deux têtes enseignantes du modèle étudiant, lues sur ce travail. Un score ordonne la base pour la relecture; il n'affirme jamais une catégorie, et le statut de validation accompagne chaque rangée tel quel.

Scores de référence d'un modèle non mature (critères de maturité non atteints, 7 itérations). Un score ordonne; il n'affirme jamais une catégorie.

Tête enseignante Opus0,014
Tête enseignante GPT0,331
Écart entre enseignants0,317 · la distance entre les deux têtes enseignantes sur ce seul travail
Statut de validationscore_only:v0-immature-baseline · tel quel depuis la passe de notation : score_only signifie que le nombre peut ordonner les travaux, et qu'aucune étiquette de catégorie n'en découle

Classification

machine, non validée

Prédiction automatique; un appel candidat d’une seule source (Gemma direct ou Codex distillé), pas un consensus.

Les modèles n’ont appliqué aucune catégorie : rien dans la taxonomie ne correspondait à ce travail.
Devis d'étudeSans objet
Domainenon disponible
GenreEmpirique

Le détail, modèle par modèle et score par score, se trouve en fin de page sous « Comment cette classification a été obtenue ».

En bref

Citations1
Publié2006
Routes d'admission1
Résumé présentoui

Explorer davantage

Même revueReforma Judicial Revista Mexicana de JusticiaMême sujetCriminal Justice and PenologyTravaux en français237 207