Comprendre la literatura: l’estètica de la recepció de Wolfgang Iser

INTRODUCCI I. Context filosfic i literari: l'esttica de la recepciLes cincies de la literatura han buscat, durant segles, una aproximaci precisa que permeti donar eines tils per comprendre la literatura amb l'objectiu d'estudiar-la, avaluar-la i interpretar-la.Amb la crtica literria moderna, influenciada per la teoria literria, s'inicia un debat filosfic sobre els objectius i els mtodes de la literatura.Malgrat la indiscutible importncia d'altres moviments esttics que precedeixen els moviments del segle passat, les idees actuals sobre la crtica literria deriven gaireb per complet de la nova direcci que emprn a principis del segle XX quan el formalisme rus i, ms tard, el New Criticism al Regne Unit i als Estats Units, arriben a formar part dels discursos dominants en l'estudi i la discussi de la literatura en el mn anglosax.Ambdues escoles son partidries de fer una lectura atenta dels textos que vagi ms enll d'una discussi generalitzada i de l'especulaci sobre la intenci, la biografia o la psicologia de l'autor o la resposta del lector.Tot i la rpida prdua de popularitat d'aquestes doctrines crtiques, l'mfasi que posen en la forma i en el fet de parar atenci de manera acurada cap a les paraules mateixes ha perdurat 1 .Wolfgang Iser mateix, en la seva introducci a Der Akt des Lesens [L'acte de llegir 2 ], posa en context el lector dins de les principals discussions que preocupen la crtica literria del moment, ja que aquesta pretn allunyar-se de la manera tradicional d'entendre la literatura, aix com tamb de l'aproximaci tradicional per comprendre i interpretar la literatura.Iser fa una anlisi de les funcions socials tradicionals de la literatura i del mode d'interpretaci clssic i n'analitza les implicacions per buscar una alternativa: si la interpretaci t com a funci revelar el significat ocult d'un text literari, s a dir, si el significat de l'obra pot ser clar, de manera que sigui possible obtenir-lo, i, per tant, el crtic pugui posseir la veritat, amb aix es creen una srie de pressupsits: d'una banda, si per a l'escriptor el fet que el crtic reveli el significat de l'obra suposa una prdua, el significat pot ser extret del text; d'altra banda, si s'aconsegueix diferenciar del text el seu significat com a nucli propi de l'obra, l'obra pot ser consumida i, per tant, la interpretaci coincideix amb el consum de la literatura 3 .El fet de convertir-se en article de consum, sost Iser, no noms s una conseqncia terrible per al text, sin que cal preguntar-se tamb on s'ha de fonamentar la funci de la interpretaci en el moment en qu l'obra queda com una closca buida desprs que el significat hagi sigut extret 4 .A ms, Iser apunta que la funci que exercia el crtic literari tenia, en el passat, un carcter mediador.El crtic, doncs, tenia la funci de comprendre l'obra i de servir com a transmissor del missatge que l'obra literria transmetia al pblic d'un moment histric concret 5 .A banda d'estudiar la percepci tradicional de la interpretaci de la literatura i les seves implicacions, Iser tamb analitza les raons principals per les quals les normes clssiques d'interpretaci continuen vigents, de manera que segueixen exercint una influncia significativa en l'art modern 6 .Les normes d'interpretaci clssiques es basen en l'assumpci que cada obra representava una veritat aparent, fet que exigia una certa harmonia entre els diversos elements perqu l'obra fos acceptable 7 .Per a Iser, doncs, la definici tradicional d'interpretaci no s satisfactria -ja que interpretar una obra no pot ser mai el mateix que consumir-la, i el crtic no es pot limitar a funcionar com un simple mediador-.Per aquest motiu, es considera necessari descartar les assumpcions que porten implcites aquestes normes clssiques per poder replantejar la definici i la funci de la interpretaci a travs d'unes premisses diferents.Aix doncs, les normes clssiques d'interpretaci, per a Iser i com tamb per a molts dels crtics literaris del segle XX, deixen de ser vlides per dur a terme un exercici hermenutic efectiu que respongui al tipus de producci literria del moment i que faci justcia al seu valor artstic.Bona part de la crtica literria del segle XX, considera, per tant, com a punt a de partida per definir i elaborar les seves teories literries el rebuig de la percepci clssica de la interpretaci i de les normes associades a aquesta, encara vigents avui en dia.s en aquest context, pel que fa a la crtica literria, que s'emmarca l'esttica de la recepci.Aquesta branca de l'esttica s'aproxima a la comprensi de la literatura a travs d'un estudi dels modes i els resultats de la interacci entre l'obra literria i el seu destinatari, el lector.T com a objecte d'estudi, per tant, l'efecte i l'acollida de l'obra d'art.Amb aix, l'esttica de la recepci considera haver superat les formes tradicionals de l'esttica de la producci i la descripci, propis de l'esttica clssica.Segons els fundadors de l'esttica de la recepci, el substancialisme d'aquesta tradici que perdura, que comporta un menys preu de l'acci i d ela tasca del receptor, contribueix a l'herncia de les normes clssiques d'interpretaci i de la seva concepci de l'autonomia de la bellesa.L'esttica clssica mostra un clar inters per intentar desxifrar l'aspecte social de l'art; el que constitueix la relaci entre societat i art, sempre cal que es dirigeixi cap a la 4 Ibid.p. 4-5. 5 Ibid.p. 6. 6 Ibid.p. 14. 7 Ibid.p. 17-18.-5 -producci artstica.Art i societat, per tant, convergeixen en el contingut.L'esttica clssica busca fer una descripci acurada d'aquest contingut.L'esttica de la recepci, per contra, se centra en la recepci de l'obra d'art per estudiar aquesta relaci entre les obres d'art i el seu contingut social.D'aquesta manera, pretn esbrinar i classificar els efectes socials que t l'obra d'art en un perode histric determinat 8 .Amb aix, s'estableix una anttesi clara entre una "esttica de la recepci" i una "esttica de la producci" 9 .Aix doncs, l'esttica de la recepci es defineix a si mateixa en gran mesura perqu s'allunya de l'esttica clssica en tant que no s una esttica de la producci artstica, sin una esttica de l'efecte, de l'impacte que t la literatura en el lector.s a travs de l'estructuralisme de l'Escola de Praga i la semitica que l'esttica de la recepci construeix els paradigmes terics que els ha perms posar en qesti de manera decisiva les premisses d'una concepci clssica de l'art per poder explorar la comprensi i l'impacte de la literatura tenint en compte el potencial dels fenmens lingstics 10 .D'una banda, tenen una gran influncia en l'esttica de la recepci autors com Roman Jakobson, i Mukaovsk.Les seves tesis van esdevenir els principis fonamentals de l'Escola de Praga i s'orienten cap a la lingstica estructural, amb una concepci funcional de la llengua.D'altra banda, la semitica treballa amb un model bsic: tot acte de comunicaci es pot descriure com un conjunt de signes, que conformen el missatge, produts per un emissor i interpretats per un receptor.Histricament, s'ha desenvolupat l'esttica de la recepci en relaci i sobre la base d'un concepte de l'art de tipus semitic.Ambdues disciplines, i especialment l'esttica de la recepci d'Iser, s'interessen per l'estudi de l'activitat comunicativa com a un procs com i familiar i, alhora, extraordinriament complex i estrany.Cal tenir en consideraci que l'esttica de la recepci no s representativa d'un seguit d'idees que tinguin una integraci terica tancada amb una delimitaci clarament marcada i una metodologia fixa, sin que fa referncia a una orientaci concreta de la crtica filosfica i

Récupéré en direct depuis OpenAlex et désinversé. Les résumés ne sont pas conservés dans cette base de données : les index inversés représentent 8,6 Go des 9,3 Go de texte de la base, et le serveur dispose de 13 Go libres.