Forest resilience and post-disturbance dynamics: the role of species composition and structure
Pourquoi ce travail est dans la base
Une base qui oublie comment elle a trouvé un travail ne peut pas être vérifiée. Voici les voies qui ont admis celui-ci.
Notice bibliographique
Résumé
Amb la creixent incidència d'esdeveniments ecològics extrems, quantificar la resistència i resiliència dels boscos i entendre quins factors estan implicats en la seva dinàmica post-pertorbació són prioritats essencials per investigadors i gestors. Malgrat això, avaluar adequadament la capacitat de resposta dels sistemes forestals continua sent una tasca complicada. Aquesta tesi pretén avançar en les tècniques d'avaluació i quantificació de la resistència i resiliència dels boscos a pertorbacions naturals amb l'objectiu final d'entendre millor els processos subjacents de les dinàmiques post-pertorbació. Per això, la tesi combina el desenvolupament d'enfocaments metodològiques amb aplicacions practiques per diferents tipus de boscos i pertorbacions. \n \nLa tesi s'estructura al voltant de quatre estudis científics. En el primer d'ells es combinen, per una banda, indicadors quantitatius de resistència i resiliència i, per altra banda, els resultats d'anàlisis de trajectòries de composició i estructura forestals per comparar les dinàmiques post-pertorbació de boscos boreals afectats per plagues d'insectes. El segon estudi, mostra el desenvolupament d'una mesura quantitativa per caracteritzar la capacitat de resposta dels boscos a pertorbacions (que vàrem anomenar "índex de persistència"). Aquest índex va utilitzar-se per avaluar les variacions en la vulnerabilitat enfront als incendis de pinedes no seròtines al llarg de la seva successió natural (tercer estudi). Per dur-ho a terme, es va proposar un mètode per generar cronoseqüències a partir dels canvis en composició i estructura entre inventaris consecutius en parcel·les permanents. Finalment, el quart estudi avalua els efectes de les interaccions interespecífiques, la estructura del rodal i les condicions climàtiques en el desenvolupament de plançons de pin no seròtins desprès d'un gran incendi. \n \nEls resultats d'aquesta tesi mostren l'important paper de l'estructura i la composició forestal en la resposta de diferents comunitats forestals a pertorbacions. Per exemple, aquestes variables expliquen una part important de la resiliència i del col·lapse de boscos boreals afectats per plagues. Així mateix, la diversitat d'espècies va relacionar-se positivament amb la capacitat de resposta dels boscos mediterranis a pertorbacions. No obstant, la identitat de les espècies exercia un paper més important en aquests processos que el nombre d'espècies per se. En el cas particular de pinedes no serotines, els resultats mostraven com la capacitat de resposta i sensibilitat al foc d'aquestes masses variava al llarg de les trajectòries successionals, en funció dels canvis en composició i estructura. A més, després d'un gran incendi, l'èxit del regenerat estava condicionat per la mida relativa dels plançons i els rebrots de roure veïns i per les condicions climàtiques, que reforçaven l'efecte competitiu dels veïns. \n \nEn resum, aquesta tesi mostra l'interès de combinar múltiples aproximacions metodològiques per avaluar la resposta dels boscos a pertorbacions. A més, aporta coneixement sobre com la resiliència forestal varia al llarg de la successió natural i contribueix a millorar la comprensió del paper dels factors mediambientals i la composició i estructura del bosc en aquests processos.
Récupéré en direct depuis OpenAlex et désinversé. Les résumés ne sont pas conservés dans cette base de données : les index inversés représentent 8,6 Go des 9,3 Go de texte de la base, et le serveur dispose de 13 Go libres.
Prédiction distillée sur la base complète
Imitation des enseignantsNi prévalence calibrée, ni vérité terrain. Validation humaine à venir. Apprise à partir de 10 348 étiquettes directes de Codex et de 10 348 étiquettes directes de Gemma. Le mode candidate est l'union des têtes enseignantes seuillées; le consensus est leur intersection. Ces sorties portent le statut machine_predicted_unvalidated et ne sont ni des étiquettes humaines ni des étiquettes directes de modèles de pointe.
Scores Codex et Gemma par catégorie
| Catégorie | Codex | Gemma |
|---|---|---|
| Métarecherche | 0,000 | 0,000 |
| Méta-épidémiologie (sens strict) | 0,000 | 0,000 |
| Méta-épidémiologie (sens large) | 0,001 | 0,000 |
| Bibliométrie | 0,000 | 0,000 |
| Études des sciences et des technologies | 0,002 | 0,001 |
| Communication savante | 0,000 | 0,000 |
| Science ouverte | 0,001 | 0,000 |
| Intégrité de la recherche | 0,000 | 0,000 |
| Charge utile insuffisante (le modèle a refusé de juger) | 0,000 | 0,000 |
Scores machine (provisoires)
Les deux têtes enseignantes du modèle étudiant, lues sur ce travail. Un score ordonne la base pour la relecture; il n'affirme jamais une catégorie, et le statut de validation accompagne chaque rangée tel quel.
Scores de référence d'un modèle non mature (critères de maturité non atteints, 7 itérations). Un score ordonne; il n'affirme jamais une catégorie.
score_only:v0-immature-baseline · tel quel depuis la passe de notation : score_only signifie que le nombre peut ordonner les travaux, et qu'aucune étiquette de catégorie n'en découle