La Influència germànica i la pedagogia catalana, 1900-1939
Pourquoi ce travail est dans la base
Une base qui oublie comment elle a trouvé un travail ne peut pas être vérifiée. Voici les voies qui ont admis celui-ci.
Notice bibliographique
Résumé
El treball estudia la influència de l�educació germànica a Catalunya amb referències\nals altres territoris dels Països Catalans. L�estudi dibuixa una breu evolució de la presència\nde l�escola alemanya al llarg del segle XIX amb referència sobretot al suís d�expressió\nalemanya Pestalozzi i al seu deixeble Fröbel i, en un segon terme, a Herbart. El\ngruix del treball, centrat en el període (1900-1939), estudia dos aspectes de la influència\ngermànica: el vessant específicament pedagògic i el vessant politicopedagògic.\nRespecte al primer vessant, en el marc de l�evolució de l�escola germànica, es remarca\nla influència de la pedagogia social de Natorp �universitat de Marburg�, que ens\narriba a través de José Ortega y Gasset, Fernando de los Ríos y María de Maeztu, que\ninfluïren als catalans Joaquim Xirau i Joan Roura-Parella, tot i que aquests tingueren\nmés contacte amb la Universitat de Berlín �destaca la influència de Spranger.\nQuant al segon aspecte, la qüestió que pren més volada és la influència a l�Estat\nespanyol, i sobretot al Principat, del concepte escola única, que a les nostres latituds\nes coneix com a escola única-unificada. Després d�un estudi esquemàtic d�aquest concepte\nabans del triomf de la República de Weimar, s�estudia l�aplicació, al nivell d�escola\npública, de les idees que es deriven de la unicitat i dels canvis estructurals que\ntrenquen amb el sistema napoleònic d�ensenyament primari, secundari i superior Finalment, s�estudia l�evolució del concepte primerament a l�Estat espanyol i especialment\na Catalunya, des de les primeres referències a les conceptualitzacions que\nportarien a la creació dels Instituts Escola fins a l�establiment del CENU, organisme\ncreat al començament de la guerra (1936-1939), i les dificultats per portar a la pràctica\nel projecte d�aquest organisme
Récupéré en direct depuis OpenAlex et désinversé. Les résumés ne sont pas conservés dans cette base de données : les index inversés représentent 8,6 Go des 9,3 Go de texte de la base, et le serveur dispose de 13 Go libres.
Prédiction distillée sur la base complète
Imitation des enseignantsNi prévalence calibrée, ni vérité terrain. Validation humaine à venir. Apprise à partir de 10 348 étiquettes directes de Codex et de 10 348 étiquettes directes de Gemma. Le mode candidate est l'union des têtes enseignantes seuillées; le consensus est leur intersection. Ces sorties portent le statut machine_predicted_unvalidated et ne sont ni des étiquettes humaines ni des étiquettes directes de modèles de pointe.
Scores Codex et Gemma par catégorie
| Catégorie | Codex | Gemma |
|---|---|---|
| Métarecherche | 0,001 | 0,000 |
| Méta-épidémiologie (sens strict) | 0,001 | 0,001 |
| Méta-épidémiologie (sens large) | 0,001 | 0,000 |
| Bibliométrie | 0,001 | 0,001 |
| Études des sciences et des technologies | 0,001 | 0,001 |
| Communication savante | 0,002 | 0,002 |
| Science ouverte | 0,001 | 0,001 |
| Intégrité de la recherche | 0,001 | 0,001 |
| Charge utile insuffisante (le modèle a refusé de juger) | 0,002 | 0,002 |
Scores machine (provisoires)
Les deux têtes enseignantes du modèle étudiant, lues sur ce travail. Un score ordonne la base pour la relecture; il n'affirme jamais une catégorie, et le statut de validation accompagne chaque rangée tel quel.
Scores de référence d'un modèle non mature (critères de maturité non atteints, 7 itérations). Un score ordonne; il n'affirme jamais une catégorie.
score_only:v0-immature-baseline · tel quel depuis la passe de notation : score_only signifie que le nombre peut ordonner les travaux, et qu'aucune étiquette de catégorie n'en découle