Més sobre l'origen del cat. Inxa, inxar, i cast. Hincha

Per a l'amic Max CahnerLa problemtica de l'origen del catal inxa 'malvolena', de diversos components, s de complicaci desesperant.Va ser estudiat per Joan Coromines (= Cor.) a l'article corresponent del DECat (IV, 861) i per Germ Coln (= Col.) en una comesa de 1986; aquests erudits van intentar d'explicar inxa com a un manlleu del cast.hincha 'encono'.El que signa aquestes lnies (G.) en un article de 1991 va tractar de provar que inxa s mot catal de soca-rel, de creaci expressiva.Aquest estudi va provocar, recentment, una nota-rplica per part de Col. (1999de Col. ( ) [2001]], destinada a invalidar la hiptesi all defensada.Una nova consideraci dels fets m'ha convenut que la tesi del castellanisme es recolza en fonaments poc ferms i no es pot sostenir, i que la hiptesi de creaci expressiva tal com era presentada en G. 1991 necessitaria unes lleus revisions, per altrament s defensable i fa possible resoldre satisfactriament el problema bsic i altres secundaris.Emprenc, doncs, l'estudi del tema una vegada ms, ara amb una nova perspectiva, tot lamentant que em ser necessari repetir una bona part del que s'ha dit en G. 1991.Hi enfocar, a ms, la histria del cast.hincha.PRELIMINARS 1.El cat.inxa s avui d's regional, propi del balear i dels parlars del nord-est, altrament no ben conegut.Ultra el significat de 'malvolena, irritaci, provocaci' t un aplec de sentits materials: 'estelleta', 'pua, punxa (de plantes)', 'una mena d'empelt', i, a ms, 'llengeta d'un instrument de vent (clarinet, flabiol, etc.)'.En aquest darrer sentit existeix una variant guinxa, que significa, a ms, 'osca en angle molt agut a un costat de l'orella que es fa com a senyal als caps de bestiar'.Al costat del substantiu inxa 'malvolena' es dna el verb inxar 'provocar, instigar'.Notem que inxa 'mena d'empelt' apareix en l'obra de l'agrnom Fra Miquel Agust, Secrets d'Agricultura, publicat a Barcelona el 1617, i tant inxa 'malvolena' com l'infinitiu inxar es documenten en escrits de finals del s.XIV i en el rimari antic, el Torcimany, de Llus d'Aver, que s de c. 1390.Aquest darrer recull dedica a inxa quatre entrades, dos de substantius i dos de verbs, provets de significats, si b en ms d'una glossa el sentit o propsit expressat no queda transparent al lector modern, i ha donat peu a interpretacions diferents.Aquest fet va ser un dels factors que van influir en la trajectria de la recerca.Heus ac les entrades del Torcimany:1. inxa, per lo siulet de la bombarda 2. inxa, per desgrat 3. inxa, per inflar 4. inxa, per aar.(rima 535, 1-4).La glossa 2 inxa 'desgrat' s'entn com 'mal grat, malvolena', el sentit normal del mot.La glossa 1 inxa 'lo siulet de la bombarda' s'ha interpretat per Col. com xiulet (cast.silbato) de l'instrument msic antic la bombarda, usat amb referncia a 'la llengeta' (d'un instrument de vent), i per G. com xiulet, so de xiulament que produeix l'artefacte de guerra.Notem que la diferent manera d'interpretaci tamb va afectar la direcci de la recerca de Col. i de G. Amb tot, per, ara puc dir que Aver podria haver pensat en la 'llengeta' o b 'en el so de xiulament', car segons que ac formularem el sentit de 'la llengeta' s'explica com a una extensi del so de xiulament ( 13).La glossa 3 inxa 'infla' representa la forma conjugada del verb castell antic inchar (IN-FLARE) -un dels elements castellans inclosos en aquest rimari.I la glossa 4 inxa 'aa' (= 'aquissa'), forma conjugada d'inxar, tamb s'ha interpretat diferentment.Jo hi veig el verb catal inxar en el sentit primitiu d''aquissar, instigar' a la vista de inxat 'dividit per discrdies' que apareix en un doc.de 1398, i l's modern d'aquest verb, i interpreto la juxtaposici de la glossa 3 inxa 'infla' i 4 inxa 'aa' un intent d'Aver de diferenciar entre el significat del verb castell inchar i el catal inxar.L'aparici del verb castell inchar en el Torcimany no ha d'estranyar.Observem que aquest rimari, que era la segona part del tractat retric i gramatical d'Aver, fou compilat per a l's dels poetes del Consistori de Barcelona (en projecte pels 1390).Cont ultra el cabal catal, molt ric, mots provenals, i cert nombre de castellans i alguns d'aragons.s sabut que els poetes catalans encara usaven elements provenals en el seu llenguatge, i aix ens explica la presncia dels mots occitans.No sabem exactament com s'hi explica la presncia castellana, i noms podem conjecturar que Aver satisfeia una necessitat sentida en l'ambient literari de la Corona d'Arag, pels volts del XV, de poblaci catalana i aragonesa.Casas Homs, l'editor del Torcimany, comenta el contingut castell d'aquest rimari en la 'Introduccin' (p.lxxii-lxxiii); es refereix als mots castellans com a castellanismos, per no ho hem d'entendre amb el mats de mots castellans adoptats pel llenguatge quotidi.Trobarem en el Torcimany, al seu lloc propi, parelles de tipus mare / pare (cat.), maire / paire (occ.)i madre / padre (cast.).En certs casos Aver distingeix entre alguns homfons castellans com lutxa, per la luyta (subst.)i lutxa, per luytar (verb); entre homfons catalans i castellans com cosina, per parenta i cosina [llegiu per cast.ant.cozina], per la cuina.I de manera semblant, doncs, entre la forma verbal castellana inxa 'infla' (INFLARE) i la forma verbal catalana inxa 'aa' (= 'aquissa, incita').

Récupéré en direct depuis OpenAlex et désinversé. Les résumés ne sont pas conservés dans cette base de données : les index inversés représentent 8,6 Go des 9,3 Go de texte de la base, et le serveur dispose de 13 Go libres.