Notice bibliographique
Résumé
Durant les últimes tres dècades el paradigma de la promoció de la salut s’ha anat consolidant com una estratègia necessària i eficaç a les diferents proposicions clàssiques delineades en matèria de salut pública. En gran mesura, els preceptes conceptuals reivindicats en la Carta d’Ottawa han estat re-formulats i modelats amb el transcurs dels esdeveniments històrics i l’aparició de noves necessitats en salut degut a la globalització i als canvis socials. En aquesta conjuntura de proclames reivindicatives, a la dècada dels anys 80 l’Organització Mundial de la Salut comença a desenvolupar conjuntament amb les seves Oficines Regionals diferents estratègies sustentades en les regles de l’aproximació socioecològica en salut. En aquesta arena de canvi, a principis de la dècada dels 90 es dissenyen al Regne Unit les primeres propostes conceptuals d’Universitats Promotores de la Salut. La present tesi examina la definició del concepte Universitat Promotora de la Salut i analitza de quina manera les 22 universitats que integren la Xarxa Vives d’Universitats incorporen el paradigma de la promoció de la salut en les seves estructures. En la segona fase de la recerca, sota un estudi de cas s’analitza la capacitat de la Universitat d’Andorra d’esdevenir un entorn promotor de la salut. Partint d’una revisió exhaustiva de la literatura (scoping review) la primera part de la tesi explora el tractament tant conceptual com empíric que ha rebut el concepte d’Universitat Promotora de la Salut fins a l’actualitat. Així mateix, seguint les recomanacions metodològiques de l’anàlisi del concepte la primera de les aproximacions analitza les característiques conceptuals de la terminologia i proposa una definició integradora de la mateixa. A través de les característiques teòriques identificades mitjançant l’anàlisi del concepte s’ha construït una enquesta i els guions per a la realització de 7 entrevistes i d’1 grup de discussió amb diferents representants dels diferents col·lectius universitaris. S’ha avaluat la validesa del qüestionari mitjançant la realització d’un panell d’experts i s’ha administrat a una mostra de 133 participants de la Universitat d’Andorra. Els resultats principals del nostre estudi es poden agrupar en dues línies de coneixement. A nivell teòric, s’ha realitzat una revisió exhaustiva de la literatura i es proposa una definició concreta d’Universitat Promotora de la Salut A nivell metodològic, s’aporta un enfocament mixt d’investigació com a marc analític òptim per estudiar les característiques del concepte d’Universitat Promotora de Salut i la seva incorporació en les estructures de les universitats de la Xarxa Vives. Els resultats despresos de l’estudi de cas de la Universitat d’Andorra identifiquen un conjunt de factors que són percebuts com facilitadors per a la pràctica de la promoció de la salut així com alguns elements restrictius que s’haurien de considerar en el disseny d’una iniciativa d’Universitat Promotora de la Salut. En conjunt, la tesi mostra les divergències conceptuals en la caracterització del concepte d’Universitat Promotora de la Salut, així com la heterogeneïtat instrumental en la incorporació de la promoció de la salut en algunes universitats de la Xarxa Vives. S’aporta una definició del terme i es plantegen noves fórmules de treball que permetin a la Universitat d’Andorra esdevenir un entorn promotor de la salut.
Récupéré en direct depuis OpenAlex et désinversé. Les résumés ne sont pas conservés dans cette base de données : les index inversés représentent 8,6 Go des 9,3 Go de texte de la base, et le serveur dispose de 13 Go libres.
Comment cette classification a été obtenuedéplier
Prédiction machine sur la base complète
Imitation des enseignantsNi prévalence calibrée, ni vérité terrain. Validation humaine à venir. Le volet Gemma est une étiquette directe du modèle pour chaque travail de la base, lue sur la notice réduite au titre. Le volet Codex est un classifieur appris des 10 348 étiquettes directes de Codex et calibré sur les taux pondérés de l'échantillon; les champs sans appui suffisant ne portent aucun appel Codex. Le mode candidate est l'union des deux volets; le consensus est leur intersection. Ces sorties portent le statut machine_predicted_unvalidated et ne sont pas des étiquettes humaines.
Scores du classifieur distillé par catégorie (deux têtes)
| Catégorie | Codex | Gemma |
|---|---|---|
| Métarecherche | 0,002 | 0,004 |
| Méta-épidémiologie (sens strict) | 0,000 | 0,000 |
| Méta-épidémiologie (sens large) | 0,000 | 0,000 |
| Bibliométrie | 0,001 | 0,002 |
| Études des sciences et des technologies | 0,009 | 0,003 |
| Communication savante | 0,006 | 0,004 |
| Science ouverte | 0,001 | 0,006 |
| Intégrité de la recherche | 0,002 | 0,004 |
| Charge utile insuffisante (le modèle a refusé de juger) | 0,149 | 0,028 |
Scores machine (provisoires)
Les deux têtes enseignantes du modèle étudiant, lues sur ce travail. Un score ordonne la base pour la relecture; il n'affirme jamais une catégorie, et le statut de validation accompagne chaque rangée tel quel.
Scores de référence d'un modèle non mature (critères de maturité non atteints, 7 itérations). Un score ordonne; il n'affirme jamais une catégorie.
score_only:v0-immature-baseline · tel quel depuis la passe de notation : score_only signifie que le nombre peut ordonner les travaux, et qu'aucune étiquette de catégorie n'en découleClassification
machine, non validéePrédiction automatique; un appel candidat d’une seule source (Gemma direct ou Codex distillé), pas un consensus.
Le détail, modèle par modèle et score par score, se trouve en fin de page sous « Comment cette classification a été obtenue ».