Bibliographic record
Abstract
Durant les últimes tres dècades el paradigma de la promoció de la salut s’ha anat consolidant com una estratègia necessària i eficaç a les diferents proposicions clàssiques delineades en matèria de salut pública. En gran mesura, els preceptes conceptuals reivindicats en la Carta d’Ottawa han estat re-formulats i modelats amb el transcurs dels esdeveniments històrics i l’aparició de noves necessitats en salut degut a la globalització i als canvis socials. En aquesta conjuntura de proclames reivindicatives, a la dècada dels anys 80 l’Organització Mundial de la Salut comença a desenvolupar conjuntament amb les seves Oficines Regionals diferents estratègies sustentades en les regles de l’aproximació socioecològica en salut. En aquesta arena de canvi, a principis de la dècada dels 90 es dissenyen al Regne Unit les primeres propostes conceptuals d’Universitats Promotores de la Salut. La present tesi examina la definició del concepte Universitat Promotora de la Salut i analitza de quina manera les 22 universitats que integren la Xarxa Vives d’Universitats incorporen el paradigma de la promoció de la salut en les seves estructures. En la segona fase de la recerca, sota un estudi de cas s’analitza la capacitat de la Universitat d’Andorra d’esdevenir un entorn promotor de la salut. Partint d’una revisió exhaustiva de la literatura (scoping review) la primera part de la tesi explora el tractament tant conceptual com empíric que ha rebut el concepte d’Universitat Promotora de la Salut fins a l’actualitat. Així mateix, seguint les recomanacions metodològiques de l’anàlisi del concepte la primera de les aproximacions analitza les característiques conceptuals de la terminologia i proposa una definició integradora de la mateixa. A través de les característiques teòriques identificades mitjançant l’anàlisi del concepte s’ha construït una enquesta i els guions per a la realització de 7 entrevistes i d’1 grup de discussió amb diferents representants dels diferents col·lectius universitaris. S’ha avaluat la validesa del qüestionari mitjançant la realització d’un panell d’experts i s’ha administrat a una mostra de 133 participants de la Universitat d’Andorra. Els resultats principals del nostre estudi es poden agrupar en dues línies de coneixement. A nivell teòric, s’ha realitzat una revisió exhaustiva de la literatura i es proposa una definició concreta d’Universitat Promotora de la Salut A nivell metodològic, s’aporta un enfocament mixt d’investigació com a marc analític òptim per estudiar les característiques del concepte d’Universitat Promotora de Salut i la seva incorporació en les estructures de les universitats de la Xarxa Vives. Els resultats despresos de l’estudi de cas de la Universitat d’Andorra identifiquen un conjunt de factors que són percebuts com facilitadors per a la pràctica de la promoció de la salut així com alguns elements restrictius que s’haurien de considerar en el disseny d’una iniciativa d’Universitat Promotora de la Salut. En conjunt, la tesi mostra les divergències conceptuals en la caracterització del concepte d’Universitat Promotora de la Salut, així com la heterogeneïtat instrumental en la incorporació de la promoció de la salut en algunes universitats de la Xarxa Vives. S’aporta una definició del terme i es plantegen noves fórmules de treball que permetin a la Universitat d’Andorra esdevenir un entorn promotor de la salut.
Fetched live from OpenAlex and de-inverted. Abstracts are not stored in this database: the inverted indexes are 8.6 GB of the frame’s 9.3 GB of text, and the host has 13 GB free.
How this classification was reachedexpand
Full frame machine prediction
Teacher imitationNot calibrated prevalence, not ground truth. Human validation pending. The Gemma side is a direct model label for every work in the frame, read from the title-only record. The Codex side is a classifier learned from the 10,348 direct Codex labels and calibrated to design-weighted sample rates; fields without enough sample support carry no Codex call. Candidate is the union of the two sides; consensus is their intersection. These outputs are machine_predicted_unvalidated and are not human labels.
Distilled classifier scores by category (both heads)
| Category | Codex | Gemma |
|---|---|---|
| Metaresearch | 0.002 | 0.004 |
| Meta-epidemiology (narrow) | 0.000 | 0.000 |
| Meta-epidemiology (broad) | 0.000 | 0.000 |
| Bibliometrics | 0.001 | 0.002 |
| Science and technology studies | 0.009 | 0.003 |
| Scholarly communication | 0.006 | 0.004 |
| Open science | 0.001 | 0.006 |
| Research integrity | 0.002 | 0.004 |
| Insufficient payload (model declined to judge) | 0.149 | 0.028 |
Machine scores (provisional)
The two teacher heads of the student model, read on this work. A score orders the frame for review; it never asserts a category, and the validation status ships verbatim with every row.
Baseline scores from an immature model (maturity gate not passed, 7 training rounds). Scores rank; they never assert a category.
score_only:v0-immature-baseline · verbatim from the scoring run: score_only means the number may rank works, and no category label ships from itClassification
machine, unvalidatedMachine predicted; a candidate call from one source (direct Gemma or distilled Codex), not a consensus.
How this classification was reached, model by model and score by score, is at the end of the page under "How this classification was reached".