Tesi Doctoral de Montserrat Adam i Aulinas
Bibliographic record
Abstract
Tesi Doctoral de Montserrat Adam i Aulinas.-El Català Septentrional de transició: nova visió des de la morfologia, sota la direcció del Dr. Joan Veny i Clar.Universitat de Barcelona, llegida el 25 de setembre de 2002.Aconseguir aportar dades rellevants a la configuració dialectal del català no és una conclusió freqüent en treballs de doctorat.L'autora d'aquesta tesi, a través d'un estudi minuciós, rigorós i molt exhaustiu ha sabut caracteritzar acuradament la zona nord del català central mitjançant les dades que li ha proporcionat l'anàlisi detallada de la morfologia verbal i nominal de 31 localitats de la Baixa Cerdanya, el Ripollès, la Garrotxa, l'Alt Empordà i el Pla de l'Estany.L'objectiu inicial de la tesi ha estat analitzar les característiques lingüístiques del català septentrional de transició, avaluar-ne les particularitats en relació amb els dialectes propers i valorar l'adequació d'aquest nom a la realitat dialectal analitzada.La metodologia se centra plenament en la geografia lingüística per tal com la utilització de mapes qualitatius i quantitatius es troba a la base de l'estudi: En els mapes qualitatius hi tenen cabuda resultats obtinguts del treball de camp realitzat per l'autora i dades provinents dels estudis sobre morfologia verbal d'Alcover; també s'hi presenten l'abast dialectal dels diferents trets morfològics estudiats, les isoglosses de determinats morfemes segons els discursos analitzats i les isoglosses que connecten els morfemes.D'altra banda, els mapes quantitatius contenen informació sobre la productivitat d'un morfema en les diferents poblacions analitzades o en una determinada zona; i finalment, altres grups de mapes aborden la recapitulació i la interpretació conjunta de les dades des dels vessants qualitatiu i quantitatiu.La innovació més rellevant d'aquesta metodologia és l'ús d'un programari específic per a la confecció de mapes a partir d'una base de dades realitzada per l'autora en dBase IV.En cada població els informants analitzats, fills de catalanoparlants i nascuts entre 1939 i 1949, han estat 3 i s'han estudiat a través de tres tipus de discurs: 1) un qüestionari de 710 preguntes de morfologia verbal i nominal, 2) una conversa dirigida i 3) parla espontània.La focalització lingüística del treball s'ha centrat en la morfologia verbal, tant regular com irregular, i els fenòmens analitzats s'han escollit tenint en compte les constatacions d'Alcover de principis del segle XX que permetien diferenciar la zona analitzada i el català central.Amb el propòsit de contrastar diacrònicament i sincrònica dades morfològiques que oposaven la parla nord del català central amb el mateix català central s'ha analitzat la morfologia verbal tant des de la morfologia (producció dels morfemes de persona-nombre, de mode-temps, vocal temàtica, extensió velar), com des de la caracterització fonològica (epítesi de [k] i [t] i de [ə]), passant per algunes particularitats lèxiques (final d'arrel lèxica en /w/, /b/ i /j/).D'altra banda, el treball es veu completat amb l'anàlisi de diferents característiques nominals, com ara la pèrdua de /n/ en mots en plural, el final del lexema en /w/ d'alguns possessius i de mots com blau/a, i la no addició del morf /a/ en seqüències com la meu camisa.Cadascun d'aquests fenòmens ha estat tractat individualment a través de: 1) un estudi bibliogràfic referit a la zona analitzada que compara el fenomen en qüestió interdialectalment, 2) la presentació de les particularitats de cada cas segons les dades obtingudes de l'entrevista, 3) unes conclusions sobre la utilització de la morfologia analitzada al llarg del segle XX i 4) documentació cartogràfica detallada.En algun cas, endemés, s'hi troben comentaris lingüístics addicionals.Un capítol a part constitueix l'agrupació tipològica dels diferents fenòmens analitzats, la qual permet establir una organització espacial del territori en quatre parts, que passa per la consideració de les característiques que formen àrea de continuïtat amb el rossellonès, les pròpies de la zona, les que presenten continuïtat amb el català nord-occidental i amb el rossellonès, i les que només mostren continuïtat amb el català nord-occidental.Tot plegat permet
Fetched live from OpenAlex and de-inverted. Abstracts are not stored in this database: the inverted indexes are 8.6 GB of the frame’s 9.3 GB of text, and the host has 13 GB free.
How this classification was reachedexpand
Full frame machine prediction
Teacher imitationNot calibrated prevalence, not ground truth. Human validation pending. The Gemma side is a direct model label for every work in the frame, read from the title-only record. The Codex side is a classifier learned from the 10,348 direct Codex labels and calibrated to design-weighted sample rates; fields without enough sample support carry no Codex call. Candidate is the union of the two sides; consensus is their intersection. These outputs are machine_predicted_unvalidated and are not human labels.
Distilled classifier scores by category (both heads)
| Category | Codex | Gemma |
|---|---|---|
| Metaresearch | 0.003 | 0.006 |
| Meta-epidemiology (narrow) | 0.001 | 0.000 |
| Meta-epidemiology (broad) | 0.001 | 0.001 |
| Bibliometrics | 0.002 | 0.002 |
| Science and technology studies | 0.001 | 0.001 |
| Scholarly communication | 0.004 | 0.002 |
| Open science | 0.001 | 0.002 |
| Research integrity | 0.001 | 0.003 |
| Insufficient payload (model declined to judge) | 0.108 | 0.079 |
Machine scores (provisional)
The two teacher heads of the student model, read on this work. A score orders the frame for review; it never asserts a category, and the validation status ships verbatim with every row.
Baseline scores from an immature model (maturity gate not passed, 7 training rounds). Scores rank; they never assert a category.
score_only:v0-immature-baseline · verbatim from the scoring run: score_only means the number may rank works, and no category label ships from itClassification
machine, unvalidatedMachine predicted; a candidate call from one source (direct Gemma or distilled Codex), not a consensus.
How this classification was reached, model by model and score by score, is at the end of the page under "How this classification was reached".