Martineau, France / Remysen, Wim / Thibault, André (2022) : Le français au Québec et en Amérique du Nord. Paris: Ophrys, 376 p.
Bibliographic record
Abstract
Estudis Romànics [Institut d'Estudis Catalans], vol.46 (2024), p. 403-567 a Mallorca tenen el nom de papanovies.En una economia de subsistència com la tradicional eivissenca, és normal que hi hagi topònims amb noms de mamífers terrestres (bous, porcs, vedelles, truges, someres, ovelles, etc.).Destacaríem es Llinegador des Àsens, es Colló des Boc, sa Sanadura des Verro, es Cap de Gat, que donen fisonomia pròpia als noms d'aquesta costa.Entre els que prenen en consideració elements botànics, tenen bona representació les figueres, com ses Jolies, però potser és aquí on trobam un grapat d'unitats que sorprenen per la seva originalitat: cala Llentia, cova d'Amarar Espart, sa Rel, feixa de ses Ortigues, na Canyets, pujol des Trébol, graveta de s'Espartar, s'Espardell, etc.És curiós el nom de ses Cavernes, que no descriu cap cova, sinó unes enrunades casernes.Es Torrió no és una torre petita, sinó un vèrtex geodèsic.La punta de sa Carrasca descriu l'explotació de l'escorça de pi i resulta curiosa la presència d'un congènere que detectàrem fa anys a sa Dragonera, que ha d'explicar-se per la influència del veïnatge d'Eivissa.Com passa sovint en el litoral de pertot, la metàfora té un paper essencial: ses Rastellades, es Capell, sa Torrassa, es Relotge (deliciosament arcaic, sense palatalització), s'Olleta, sa Gorra, es Frare, són uns exemples entre molts més.Sobresurt per l'originalitat sa Vela Llatina.L'adjectivació és abundosa i ofereix exemples típicament eivissencs, com es Blancar, que completa la paleta de colors en la qual es fan presents tonalitats com verd, vermell, roig, fosc i negre.Porten segell eivissenc es Boldador (lloc d'ancoratge on tiraven la bolda, que era una pedra fermada amb una corda), sa Salvadora (indret per atracar la barca), la punta des Tonaine ('tonaire', amb evolució semblant als casos mallorquins de guixaine, manxaine), racó des Parrells (el parrell és un tronc de savina clavat a terra per assecar peix).També els nombrosos picatxos i els macs, que a les Pitiüses són pedres molt més grosses que a les Balears estrictes.Cap al final del llibre s'ofereixen unes pàgines sobre els trets dialectals que es fan presents en el corpus arreplegat.A més, separats per parròquies, es troben uns annexos que quantifiquen en cada sector de costa els elements topogràfics recollits.Clou el llibre un índex alfabètic de tots els topònims i més de deu pàgines de referències bibliogràfiques.El text, imprès sobre paper setinat, fa goig de llegir.Dins tres sobres es troben els mapes fets amb captures d'imatges del Google Earth, que contenen un veritable formigueig estàtic de toponímia.L'esplèndida labor realitzada converteix aquesta cartografia en un magnífic exemple d'horror vacui.Tant de bo que poguéssim dir el mateix de totes les costes catalanes.La més sincera enhorabona als autors i a l'editor. Cosme aguiló Institut d'Estudis CatalansMartineau, France / reMysen, Wim / thiBault, André (2022) : Le français au Québec et en Amérique du Nord.Paris : Ophrys, 376 p.Le manuel Le français au Québec et en Amérique du Nord est le premier de la collection L'essentiel français à offrir une vue d'ensemble sur le français en Amérique du Nord, et au Québec en particulier.Le français nord-américain est effectivement sans doute celui qui est le plus thématisé dans l'enseignement universitaire à travers le monde.Pour parvenir à former la relève, un manuel doit proposer une synthèse de l'état actuel des connaissances qui soit accessible, mais exact et non équivoque.C'est là une tâche difficile.Les auteurs de l'ouvrage sont parfaitement placés pour s'y atteler et -sans surprise -ont réussi avec perfection.L'ouvrage propose une excellente vision globale sur la situation du français en Amérique du Nord.Il poursuit un triple objectif :-expliquer la présence historique de la langue française en Amérique du Nord; / -décrire les traits lexicaux, grammaticaux, phonétiques et phonologiques de sa principale variété, le français en usage au Québec, tout en réfléchissant aux liens qui l'unissent aux autres variétés de français parlées sur le continent; / -interroger les défis de vivre en français en Amérique.[quatrième de couverture]
Fetched live from OpenAlex and de-inverted. Abstracts are not stored in this database: the inverted indexes are 8.6 GB of the frame’s 9.3 GB of text, and the host has 13 GB free.
How this classification was reachedexpand
Full frame machine prediction
Teacher imitationNot calibrated prevalence, not ground truth. Human validation pending. The Gemma side is a direct model label for every work in the frame, read from the title-only record. The Codex side is a classifier learned from the 10,348 direct Codex labels and calibrated to design-weighted sample rates; fields without enough sample support carry no Codex call. Candidate is the union of the two sides; consensus is their intersection. These outputs are machine_predicted_unvalidated and are not human labels.
Distilled classifier scores by category (both heads)
| Category | Codex | Gemma |
|---|---|---|
| Metaresearch | 0.001 | 0.001 |
| Meta-epidemiology (narrow) | 0.003 | 0.001 |
| Meta-epidemiology (broad) | 0.001 | 0.001 |
| Bibliometrics | 0.003 | 0.005 |
| Science and technology studies | 0.001 | 0.001 |
| Scholarly communication | 0.002 | 0.003 |
| Open science | 0.001 | 0.001 |
| Research integrity | 0.002 | 0.002 |
| Insufficient payload (model declined to judge) | 0.141 | 0.067 |
Machine scores (provisional)
The two teacher heads of the student model, read on this work. A score orders the frame for review; it never asserts a category, and the validation status ships verbatim with every row.
Baseline scores from an immature model (maturity gate not passed, 7 training rounds). Scores rank; they never assert a category.
score_only:v0-immature-baseline · verbatim from the scoring run: score_only means the number may rank works, and no category label ships from itClassification
machine, unvalidatedMachine predicted; a candidate call from one source (direct Gemma or distilled Codex), not a consensus.
How this classification was reached, model by model and score by score, is at the end of the page under "How this classification was reached".